CRÍTICA DE TEATRE

El joc de perversió de Milo Rau a Sodoma

Crítica del muntatge teatral 'Die 120 tage von Sodom', al Teatre Lliure

‘Die 120 tage von Sodom’

Teatre Lliure. 22 de febrer

La nova creació del gran mestre del teatre contemporani, el suís Milo Rau, es basa en l’escandalosa pel·lícula Salò o els 120 dies de Sodoma, de Pasolini, però amb la particularitat que Rau treballa amb un grup de teatre professional de discapacitats intel·lectuals.

Diguem d’entrada que a l’espectacle no hi ha, afortunadament, cap altre rastre de la humiliació i repugnància que la perversa utilització d’aquest grup d’actors i actrius, penso que incapaços de conèixer el rerefons de la història, com passava a Five easy pieces amb els nens explicant la història del depredador sexual belga Dutroux. Tot i que creiem que Rau intenta posar en valor la feina d’aquest grup i arriba fins al punt de qüestionar l’avortament en casos de malformació fetal en una escena totalment demagògica, se’ns escapa l’objectiu de l’experiment més enllà de rivalitzar amb el cinema extrem de Lars von Trier. Un experiment no exempt de bones idees dramatúrgiques i amb escenes de gran plasticitat, però que ens fa dubtar de si no situa el director en la capritxosa posició de domini dels qui l’exercien en la pel·lícula i que s’allunya d’allò més d’aquell teatre document tan interessant com commovedor que vam conèixer amb Hate radio, The civil wars i Mitleid. Fins i tot incompleix un dels punts del seu decàleg, el Manifest de Gant. Concretament quan diu: “Si és un text referencial, tant si estem parlant d’un llibre com d’una pel·lícula o una obra, usat al principi del projecte, només pot representar fins al 20% del temps total de la representació”.