PATRIMONI

El peu de Zeus torna a Kabul

El museu de la capital afganesa recupera algunes obres emblemàtiques robades als anys 90

L’historiadora nord-americana Nancy Dupree no va poder reprimir les llàgrimes quan va tornar a veure aquelles obres d’art al Museu de Kabul. Feia gairebé un quart de segle que les peces havien desaparegut de la capital afganesa, quan el museu va ser saquejat en plena guerra civil, a començament dels anys 90. Des d’aleshores Dupree s’havia dedicat en cos i ànima a intentar recuperar aquells tresors, de valor incalculable.

“El peu és de marbre, data del segle III aC i formava part d’una escultura monumental de Zeus que es calcula que devia fer uns 4 metres d’alt”, detalla l’arqueòleg madrileny Alejandro Gallego, que mostra amb orgull la impressionant peça, que ara s’exhibeix en una vitrina del Museu de Kabul conjuntament amb altres obres que també han sigut recuperades. Totes estaven en mans d’un professor japonès que les havia anat adquirint al llarg dels anys, i que ara les ha tornat a l’Afganistan mitjançant la intermediació de l’ambaixada del seu país. “En total són 102 peces que corresponen a gairebé tots els períodes històrics de l’Afganistan”, destaca Gallego. O sigui, autèntiques joies d’art.

El peu de Zeus el van trobar al jaciment d’Ai Khanum, a la província de Takhar, al nord de l’Afganistan, uns arqueòlegs francesos l’any 1968. Els francesos van fer excavacions a l’Afganistan durant gairebé dues dècades -després també s’hi van afegir nord-americans, japonesos i italians-, però l’inici de la guerra al país el 1979 va paralitzar la majoria dels treballs. Al jaciment d’Ai Khanum els arqueòlegs hi van descobrir una vil·la hel·lenística amb teatre, gimnàs, capitells corintis i altres elements típicament grecs, que hauria fundat Alexandre el Gran durant la seva ruta cap a l’Índia.

“Sabem que aquest peu de marbre pertany a una escultura de Zeus perquè Zeus era el déu més important del panteó grec i perquè a la sandàlia de l’escultura hi ha representat un llamp, que és el símbol que el caracteritzava”, explica l’arqueòleg madrileny, que s’ha convertit en un dels experts que més coneixen el Museu de Kabul. Hi treballa des de fa tres anys amb l’Oriental Institute de la Universitat de Chicago en la recuperació del seu patrimoni. Per començar, s’ha encarregat de fer el primer inventari digital complet de les peces del museu. El 90% dels arxius van ser cremats durant la guerra civil, amb la qual cosa és impossible saber exactament quines obres es van robar, i encara més poder-los seguir la pista. “Calculem que el 70% de les peces originals del museu s’han perdut, destruït o robat”, afirma Gallego categòricament. Inicialment el museu comptava amb unes 160.000 obres, i ara té poc més de 40.000 peces registrades a la seva base de dades. “Algunes obres eren especialment paradigmàtiques i se sap amb certesa que eren al museu”, declara l’arqueòleg madrileny. Per exemple, l’imponent peu de Zeus. La resta és una incògnita. Moltes van anar a parar al mercat internacional d’antiguitats.

Tot i el saqueig, el museu conserva múltiples obres de l’escola grecobudista, que va del segle I al IV dC i que és exclusiva de l’Afganistan i el Pakistan. No s’ha trobat en cap altra part del món. “Es tracta de la representació de temes budistes amb un estil totalment grec”, explica Gallego, que destaca que això posa en evidència un cop més que l’Afganistan és una “cruïlla de civilitzacions”. Les imatges grecobudistes trobades a l’Afganistan són, a més, de fang, calç o estuc, materials especialment fràgils i de difícil conservació que, malgrat això, s’han mantingut intactes durant els segles i les guerres que han afectat el país. “Són tresors que qualsevol museu envejaria i que la major part de la gent desconeix que són a Kabul”, explica l’expert de l’Oriental Institute.

Els objectes més antics del museu es remunten a l’any 50.000 aC: són eines de pedra localitzades en coves del nord de l’Afganistan. També es poden veure escultures de fusta que representen efígies d’ancestres que pertanyien a una civilització preislàmica que va existir a la que ara és la província afganesa de Nuristan, a l’est del país, una zona especialment muntanyosa on actualment la major part de la població és rossa i amb els ulls clars. Així mateix, al museu s’exhibeixen murals de les coves de Bamian, situades al centre de l’Afganistan -on va existir una comunitat budista-, fragments de ceràmica xinesa i gots d’estil de Pompeia que es van trobar al jaciment de Bagram, només uns 50 quilòmetres al nord de Kabul.

Nancy Dupree va morir el 10 de setembre a Kabul. Tenia 89 anys i havia dedicat tota la vida a lluitar per recuperar el patrimoni artístic de l’Afganistan. Abans de morir, Dupree va veure les obres retornades des del Japó, tot i que en falten desenes de milers. La prioritat ara, però, és que el món conegui l’Afganistan més enllà de la guerra.

“Van sacrificar la vida per salvar les obres”

“És patrimoni del poble afganès. Per tant, calia retornar les peces a l’Afganistan”, declara convençut l’arqueòleg Alejandro Gallego quan se li pregunta sobre la conveniència de tornar al Museu de Kabul obres de valor incalculable, tot i que la guerra continua a l’Afganistan i que la seguretat a Kabul s’ha degradat durant l’últim any.

El museu és gairebé als afores de la capital afganesa, al final de l’ampla avinguda de Darulaman i just davant del palau del mateix nom, que en el passat va ser residència de reis i que va quedar completament destruït durant la guerra civil. L’edifici es conserva actualment de la mateixa manera: gairebé enrunat. La vista des del museu no pot ser més significativa.

“Durant la guerra alguns treballadors del museu van sacrificar la vida per salvar les obres”, afirma Gallego, que considera que això demostra que l’Afganistan pot per fer-se càrrec perfectament del seu patrimoni.

Més continguts de