El pioner català i desconegut de la fotografia europea

Barcelona“Gabriel Casas va ser el primer fotògraf espanyol que va seguir els postulats de la Nova Visió i un dels primers europeus”, explicava ahir Juan Naranjo, historiador de la fotografia i comissari de la primera exposició monogràfica que se li dedica. Durant els anys d’entreguerres Gabriel Casas (1892-1973) va assolir la maduresa artística i va desplegar en les seves obres els recursos de la fotografia europea més avançada: els contrapicats, les imatges amb eixos asimètrics, les imatges abstractes, els detalls magnificats, els fotomuntatges, la repetició d’elements... “Va ser molt reconegut i va tenir molt prestigi al seu temps. En alguns casos es va avançar i en altres va treballar en paral·lel a altres fotògrafs europeus com Brassaï i Margaret Michaelis”, diu el comissari de Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat, 1929-1939, que es pot veure al MNAC.

L’artista va il·lustrar l’efervescència de la Barcelona de l’Exposició Universal del 1929, la ciutat de l’art d’avantguarda -la del Manifest groc de Dalí, Gasch i Montanyà, la de la tertúlia de Rafael Barradas- i de les visites de Buster Keaton i Josephine Baker. Però també la cara més fosca de la capital: va denunciar amb els seus treballs els nens i les famílies que malvivien als carrers de la ciutat. “La fotografia social no la va fer per a ell mateix, sinó perquè existien plataformes per difondre-la. Revistes com Imatges tenien molta importància en la gestió de la imatge”, diu Naranjo.

Un fotògraf depurat

Existeixen molt poques fotografies de Gabriel Casas dels anys de la Guerra Civil. En acabar la contesa, les autoritats franquistes van confiscar els arxius de fotògrafs i els negatius d’imatges d’aquells anys que Casas havia confiat a uns familiars es van fer malbé. Després del 1939, l’artista no va poder tornar a fer fotografia periodística, on havia experimentat amb les tendències més avançades de l’època, i només va poder fer foto industrial i retrats. Juan Naranjo ha fet una selecció rigorosa de les més de 20.000 imatges de Casas que es conserven a l’Arxiu Nacional de Catalunya i ha destil·lat el bo i millor de la seva producció en 120 imatges, aparegudes en nombroses publicacions de l’època. “Les revistes gràfiques eren la principal plataforma perquè la ciutadania estigués connectada amb el món nacional i internacional -va explicar l’expert-. Aleshores sorgeix una nova noció visual. Les imatges tenen un protagonisme propi i passen a ser les creadores de la notícia”.

Els retrats de Gabriel Casas, com els de Francesc Macià, Francesc Cambó i Bonaventura Gassol, també defugen els convencionalismes: “El model no posa, és capturat sense que se n’adoni, pres amb naturalitat. En això, Casas entronca amb la fotografia càndida postulada per Felix Man”, subratlla Naranjo.

Una recuperació difícil

Abans d’aquesta exposició, l’obra de Casas s’havia vist amb comptagotes. “Agustí Centelles era del PSUC i Casas de la Lliga regionalista”, va dir el director de l’ANC, Josep Maria Sans Travé, per apuntar que si Casas hagués estat afiliat al PSUC hauria tingut més reconeixement. La recuperació de l’arxiu de l’artista va ser difícil. El va custodiar l’artista Robert Llimós després que Casas li traspassés el taller sense haver-se emportat els negatius, i Llimós i la filla del fotògraf, Núria Casas, van arribar a un acord el 1995 per dipositar els fons a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

La mostra Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat es podrà veure al Museu Nacional fins al 30 d’agost, però és el resultat de la suma d’esforços de la Pinacoteca, l’Arxiu Nacional de Catalunya, que custodia el llegat de Casas, i La Caixa, que l’exposarà als CaixaForum de Girona (del 29 de setembre al 17 de gener de 2016) i Tarragona (del 9 de febrer al 29 de maig).