BarcelonaLocalitzar, recuperar i identificar les restes òssies de víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura enterrades en 43 punts de l’Alt Pirineu i Aran, el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, Girona, Lleida i les Terres de l’Ebre. Aquest és l’objectiu que s’ha fixat per al 2017 el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva. “És un pas pioner, sabem que és un pas modest i tardà, però es tracta d’un pas indefugible”, assegura Romeva. Amb un pressupost de 500.000 euros per a dos anys, el pla de Romeva inclou la localització i exhumació d’una fossa a l’entorn del cementiri de Figuerola d’Orcau (Pallars Jussà), entre d’altres. També es volen localitzar i exhumar fosses que hi havia prop de trens hospital en diferents municipis del Priorat durant la Guerra Civil. Una altra actuació serà a la línia defensiva de Prats de Lluçanès (Osona), on es creu que hi ha enterrats soldats republicans. Al Bruc (Anoia) es vol tornar a intentar localitzar -es va fer una recerca sense èxit el 2006- el lloc on els franquistes van detenir i afusellar un grup de veïns de Súria i Valls de Torroella. Als afores de Cassà de la Selva s’intentarà trobar un brigadista internacional. I a Lleida hi ha previstes vuit actuacions en diferents municipis on hi va haver combats entre franquistes i republicans.
Una de les actuacions més importants serà al Memorial de les Camposines de la Fatarella, on s’analitzaran genèticament les restes òssies de 125 individus. A la Batalla de l’Ebre hi van morir uns 30.000 soldats i en molts casos no hi va haver temps d’enterrar-los. Es recolliran restes òssies en superfície a Corbera d’Ebre, al Pinell de Brai i a Miravet. El mapa de fosses de la Generalitat recull 380 fosses comunes (166 confirmades i 214 probables). A Catalunya, en 41 anys de democràcia, s’han exhumat només 22 fosses. Una de les últimes exhumacions ha permès identificar Vicente Santolaria Escrich, que ahir va poder ser enterrat al seu poble, Cirat (Castelló). Santolaria va ser detingut el 1948 i acusat de maqui. Va morir penjat a la cel·la i la Guàrdia Civil el va enterrar sense cap senyalització entre dues tombes al cementiri de Tremp.
