La plataforma #NiValleNiAlmudena reclama investigar la fortuna dels Franco

El patrimoni acumulat pels hereus del dictador ha augmentat en democràcia i mai ha sigut investigat

La plataforma #NiValleNiAlmudena ha reclamat la creació durant la pròxima legislatura d’una comissió parlamentària que investigui els béns dels hereus de Franco. El col·lectiu transmetrà la seva petició a totes les forces polítiques que es presenten a les eleccions.

Més d’un centenar de col·lectius de memòria, víctimes del franquisme, associacions veïnals, sindicals, feministes, polítiques, socials, ecologistes o culturals s’han afegit a aquesta iniciativa que demana als partits polítics que manifestin públicament si inclouran als seus programes electorals la creació d’una comissió que investigui l’origen del patrimoni del dictador. També demana que s’analitzin els resultats de les inspeccions fiscals i les actuacions de les institucions, en democràcia, que han ajudat a fer que aquest patrimoni s’incrementés. Per exemple, les operacions immobiliàries o les requalificacions urbanístiques que han augmentat considerablement la seva fortuna. "Aquesta actuació pretén, amb 44 anys de retard, naturalitzar una situació, eliminar els privilegis de la família del dictador, com s’ha fet en altres països on s’ha passat d’una dictadura a una democràcia".

És un autèntic misteri quin és el patrimoni acumulat pels hereus del dictador. La seva fortuna és força opaca i no ha sigut mai investigada. “Franco va entrar en guerra sense tenir ni un cèntim i el 31 d’agost del 1940 tenia una fortuna de 34 milions de pessetes. Avui aquesta quantitat equivaldria a uns 388 milions d’euros. Bona part d’aquests diners els va invertir a la finca de Valdefuentes, de 12 milions de metres quadrats. La família es va vendre part de la finca durant la Transició. Van fer un autèntic 'pelotazo', perquè era terreny rústic que es va convertir en urbanitzable”, assegura el catedràtic d’economia i historiador Ángel Viñas a  'La otra cara del Caudillo' (Crítica). “Òbviament, Franco no va aconseguir tots aquests diners amb el seu sou”, afegeix.

Noves lectures de la figura de Franco

A aquest  patrimoni s’hi ha de sumar tot el que va ser confiscat a l’enemic i els “regals” dels seus súbdits, com el Palau del Canto del Pico, que la seva hereva, Carmen Franco, va vendre el 1988 per 300 milions de pessetes. I a aquesta propietat se n’hi han de sumar moltes altres: l’edifici de set plantes del carrer Hermanos Bécquer de Madrid, propietats repartides entre Guadalajara, Marbella, La Moraleja, Puerta de Hierro, diferents societats anònimes...

L’intocable i opac patrimoni de la família Franco

Una de les propietats més polèmiques dels Franco és el Pazo de Meirás. El 1937 es va crear la Junta Pro-Pazo del Caudillo amb l’objectiu d’aconseguir els diners per regalar un tros de terra gallega al dictador. L’entitat va enviar documents als ajuntaments en què indicava com “visitar personalment” cada veí i com reclamar diners. Enmig de les penúries de la guerra, els qui feien la col·lecta havien de ser molt “persuasius”. Tot aquest patrimoni aconseguit d’una manera força fosca continua en mans dels hereus de Franco. Com deia l’única filla del dictador en una de les seves últimes entrevistes:“Vivim tranquil·lament i ens deixen viure”.

L’ego de Franco viu desfermat al Pazo de Meirás

Més continguts de