TEATRE

La poesia de Lorca a cavall del Juguetón

Oriol Broggi dirigeix els últims assajos de ‘Bodas de sangre’, que s’estrena al Grec

Com que a l’escenari hi haurà un cavall, haurem de servir de conillets d’Índies. Aquesta setmana Oriol Broggi ha dirigit el primer assaig amb públic de Bodas de sangre i, a més de polir tempos i tons dels actors i els músics, serà útil per veure com reacciona el Juguetón. Com un actor més, cada tarda vindrà de l’hípica Can Feliu de Viladecans per fer la seva imponent aparició. Broggi ha adaptat l’escenografia de la Biblioteca de Catalunya a les seves mides i per a aquest muntatge l’ha convertit en un picador, un espai que curiosament relliga la sorra habitual de les obres de La Perla amb l’imaginari clàssic andalús de Federico García Lorca. El públic podrà veure les marques de les ferradures a terra del 14 de juny al 28 de juliol, dins el festival Grec.

Aquesta serà la primera vegada que Broggi dirigirà un text de Lorca. Ha escollit Bodas de sangre perquè “és un títol que ve de gust fer, té una història i s’ha representat relativament poc”, diu Broggi. Ell l’ha llegit sense la pressió de ser un especialista sobre l’autor, exactament amb l’admiració i la subjectivitat que va fer servir per posar en escena Luces de bohemia de Valle-Inclán. “Lorca és difícil -reconeix-. I m’hi volia acostar des d’una forma al màxim de poètica possible”. I això serveix per justificar la presència del cavall, d’una lluent bellesa negra, però també la seva aposta escènica: molt pocs intèrprets per fer tots els papers, perquè la poesia de Lorca no es dilueixi en la passional trama argumental. Als espectadors de l’assaig els hi resumeix parlant clar i català: “En comptes d’explicar la història normal, vam pensar que amb menys actors ens fixaríem més en la poesia”. I hi afegeix un motiu més prosaic, mig en broma mig seriosament: “Després de fer Boscos no teníem més diners”.

Dues primeres espases, Clara Segura i Nora Navas, s’ocupen dels papers femenins principals. Segura tant pot fer de nòvia com de sogra de Leonardo i de mare de Navas, que alhora es converteix en la dona de Leonardo, en la mare del nòvio o en veïna. Un dramatis personae aparentment complicat que, a l’assaig, s’intueix nítid un cop és representat a l’espectador. Només algun complement de vestuari modifica els vestits de base negres. “Quan treus un personatge d’un actor es crea automàticament un món més abstracte que afavoreix la poesia. Dona uns problemes teatrals, però són divertits de treballar amb els actors i són atractius per als espectadors. Això converteix l’obra en una peça per al lluïment, sobretot, de les actrius, perquè disfrutes quan veus com salten de personatge i t’emociona la dificultat del que fan. Alhora anem al món dels símbols, el dels títeres de cachiporra, que agradava molt a Lorca”, explica Broggi.

El mateix cavall és un dels grans símbols de Bodas de sangre, on apareix la famosa Nana del caballo herido que en la primera part de l’assaig es repartien Clara Segura i el músic Joan Garriga, que lidera un trio de guitarres amb Marià Roch i Marc Serra. Broggi ha volgut convertir en realitat física aquest símbol de virilitat: “És una imatge potent. El cavall és la musculatura total. Aquesta mole de 400 quilos és la passió, i entens que la nòvia quedi seduïda per aquesta imatge d’en Leonardo”.

Broggi s’espolsa ben ràpid el resum del triangle amorós entre el nòvio, la nòvia i Leonardo (l’amant, l’únic de l’obra que té nom) perquè el que troba “bonic” de veritat és “el que es diuen i com s’ho diuen”. Ivan Benet i Pau Roca són els personatges masculins, i Montse Vellvehí completa els personatges secundaris i té el repte de fer d’amazona.

El responsable de l’hípica assegura que el Juguetón està avesat a fer espectacles -“El lloguem molt per a això”, assegura- però faltarà veure si s’acostuma a fer el mateix recorregut i a parar davant dels músics per escoltar les guitarres abans d’arribar a l’extrem on li serveixen un cossi de pinso. Broggi s’hi acosta i li xiuxiueja ordres a l’orella.

Més continguts de