Literatura
Cultura 27/01/2012

Vota els millors versos de la poesia catalana entre 20 finalistes

Després de les propostes dels lectors, l'enquesta determinarà els 10 millors versos entre uns candidats excepcionals

Ara
3 min
Poema, lllibre, ploma

Barcelona p { margin-bottom: 0.21cm; }a:link { } L'ARA va fer la crida per buscar els millors versos de la poesia catalana i el concurs arriba ja a la recta final. Després de seleccionar, entre centenars de propostes, els 20 versos que més lectors han coincidit a triar com a excepcionals, ara és l'hora de fer-los passar per l'embut i deixar-ne només 10 a través d'una enquesta. Aquests són els versos seleccionats:

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,/ de classe baixa i nació oprimida./ I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel" de Divisa Maria-Mercè Marçal.

"Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor" de Frederic Soler, Pitarra.

"És quan dormo que hi veig clar/ Foll d'una dolça metzina" de J.V.Foix.

"He dit al meu cor, al meu pobre cor/ ¿No t'avergonyeix la teva feblesa?/ La glòria, l'amor, la disbauxa, l'or,/ ¿no sabran temptar la teva peresa?" de Màrius Torres.

"I quan vinga aquella hora de temença/ en què s'acluquin aquests ulls humans,/ obriu-me'n, Senyô, uns altres de més grans/ per contemplar la vostra faç immensa./ Sia'm la mort una major naixença!" d'El cant espiritual de Joan Maragall.

"Mes, si jo et tinc, ¿per què m'enyoro?;/ si tu em somrius, doncs, ¿de què ploro?/ Lo cor de l'home és una mar,/ tot l'univers no l'ompliria;/ Griselda mia,/ deixa'm plorar!" de Canigó de Jacint Verdaguer.

"Molt he estimat i molt estimo encara./ Ho dic content i fins un poc sorprès/ de tant d'amor que tot ho clarifica" de Miquel Martí i Pol.

"Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera/ més poderós que el roure, més verd que el taronger,/ conserva de ses fulles l'eterna primavera/ i lluita amb les ventades que atupen la ribera,/ que cruixen lo terrer" d'El pi de Formentor de Mn. Costa i Llobera.

"No hi havia a València dos amants com nosaltres./ Feroçment ens amàvem des del matí a la nit./ Tot ho recorde mentre vas estenent la roba./ Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses" d'Els amants de Vicent Andrés Estellés.

"Oh, que cansat estic de la meva/ covarda, vella, tan salvatge terra,/ i com m'agradaria d'allunyar-me'n,/ nord enllà,/ on diuen que la gent és neta/ i noble, culta, rica, lliure,/ desvetllada i feliç!" d'Assaig de càntic en el temple de Salvador Espriu.

"Que lent el món, que lent el món, que lenta/ la pena per les hores que se'n van/ de pressa. Digues, te'n recordaràs/ d'aquesta cambra?" de la Cambra de tardor de Gabriel Ferrater.

"Res no és mesquí/ ni cap hora és isarda,/ ni és fosca la ventura de la nit./ I la rosada és clara/ que el sol surt i s'ullprèn/ i té delit del bany:/ que s'emmiralla el llit de tota cosa feta" de Joan Salvat-Papasseit.

"Sí com lo taur se'n va fuyt pel desert/ Sí com lo taur se·n va fuyt pel desert/ quant és sobrat per son semblant qui·l força,/ ne torna may fins ha cobrada força

per destruir aquell qui l'ha desert" d'Ausiàs March.

"Si en saps el pler no estalviïs el bes/ que el goig d'amar no comporta mesura./ Deixa't besar, i tu besa després/ que és sempre als llavis que l'amor perdura" del Mester d'amor de Joan Salvat-Papasseit.

"Topant de cap en una i altra soca,/ avançant d'esma pel camí de l'aigua,/ se'n ve la vaca tota sola. És cega" de La vaca cega de Joan Maragall.

"Cridem qui som i que tothom ho escolti./ I en acabat, que cadascú es vesteixi/ com bonament li plagui, i via fora!,/ que tot està per fer i tot és possible" d'Ara mateix de Miquel Martí i Pol.

"Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca" d'Imitació del foc de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

"Un camí! Quina cosa més curta de dir! Quina cosa més llarga de seguir!" de Josep Maria de Sagarra.

"Un poc de fam/ i un xic de pa./ Un poc de fred/ i un poc de foc./ Un xic de son/ i un poc de llit./ Un xic de set/ i un poc de vi/ i un poc de llet./ I un poc de pau" de la Tirallonga de monosílabs de Pere Quart.

"Una nit de lluna plena/ tramuntàrem la carena,/ lentament, sense dir re.../ Si la lluna feia el ple/ també el féu la nostra pena" de les Corrandes d'exili de Pere Quart.

stats