Un altre eccehomo? La polèmica restauració del Castell de Matrera (i cinc nyaps més)

El "desastre lamentable" de la reforma del castell de Cadis s'ha equiparat a l'accident del famós eccehomo

Renovar-se o morir? La restauració és una feina indispensable per a la conservació de les obres d'art però, a vegades, el resultat queda tan allunyat de l'original que és difícil de reconèixer-les. Ja sigui per errors inconscients o com a conseqüència d'unes mans creatives, hi ha renovacions que han generat una gran controvèrsia. L'exemple més famós és l' eccehomo, que ha arribat a crear tendència i ja és una marca per qualificar les restauracions més desastroses.

La polèmica més recent l'ha generat un edifici de Villamartín, a Cadis, construït al segle IX i qualificat com a Bé d'Interès Cultural. L'associació en defensa del patrimoni cultural Hispania Nostra ha criticat la restauració del Castell de Matrera en veure'l com un "desastre lamentable". El seu vicepresident, Carlos Morenés, creu que "s'ha desvirtuat l'aspecte històric i paisatgístic del lloc".

L'arquitecte responsable de les obres, Carlos Quevedo, es mostra "sorprès" per la repercussió (n'han fet ressò mitjans internacionals com ' The Guardian' o el ' Telegraph') ja que, segons ell, la intervenció compleix els requisits de la restauració contemporània. "L'acabat, que és el que més impacta, és del mateix material que cobria els murs" i permet "fer-se una idea de la textura i la tonalitat que tenia originalment", explica Quevedo. La restauració ha aixecat els murs de la torre del castell fins a l'altura original amb una superfície blanca i ha comptat amb el vistiplau de la conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia.

Els eccehomo més sonats

1. Eccehomo de Borja

Sens dubte, una de les restauracions més polèmiques i famoses.  L'eccehomo de Borja es va convertir en una icona pop als Estats Units, va servir de campanya publicitària de Ryanair i va ser la imatge d'uns vins aragonesos, entre d'altres. L'autora d'aquesta reforma és una dona d'uns 80 anys que va actuar sense permís sobre un crist pintat en una església de Saragossa. En veure les conseqüències i el ressò mediàtic, va demanar disculpes.

2. Anna Frank de Córdoba (Argentina)

La reforma d'aquesta estàtua l'han arribat a anomenar " eccehomo argentí". L'escultura original es va construir fa vint anys al centre de Córdoba, però segons informa el mitjà 'Minuto Uno', uns actes vandàlics van decapitar-la. En comptes d'encarregar la reforma a l'autora original, l'Ajuntament va demanar-ho a un arquitecte que va crear una Anna Frank amb unes proporcions molt diferents de la figura original.

3. Mart i Venus d'Ostia (Itàlia)

"Per què a Xina les escultures semblen noves mentre que a les nostres els falten braços i caps?". Aquesta pregunta és el motiu que va necessitar l'exprimer ministre italià Silvio Merlusconi per ordenar que s'adherissin els membres que faltaven a l'estàtua Mart i Venus, descoberta a Ostia (tocant a Roma) el segle II. Concretament, va afegir un penis a la figura masculina i unes mans a la femenina.

4. Màscara de Tutankamon del Caire

La barba postissa de la mítica màscara d'or de Tutankamon es va desenganxar durant un procés de neteja, i els tècnics del Museu Egipci del Caire van decidir tornar-la a enganxar amb cola de contacte. A més de ser visible, aquest material hauria pogut deteriorar la peça però, segons el director general del museu, Mahmoud al-Halwagi, la màscara no va quedar malmesa.

5. Teatre romà de Sagunt

La restauració del teatre romà de Sagunt va anar més enllà de la controvèrsia pel seu aspecte i va arribar als tribunals en una pugna entre PP i PSOE. Als anys noranta es van realitzar unes obres que van tapar les velles runes amb unes grades de ciment, que han servit per acollir el festival Sagunt a Escena.