Tot el premi per a ella
Pere Gabriel, Domènec Bergadà (Mingus B. Formentor), Albert Fortuny i Jaume Fuster feren la mili a Mallorca el 1967-68 i se’n tornaren a Barcelona emparellats amb noies mallorquines. La companya de Jaume Fuster era Maria-Antònia Oliver, que treballava la seva primera novel·la. Com que Joan Sales, arran de publicar-me Els carnissers, m’havia obert les portes de ca seva, vaig acompanyar la debutant a portar-li l’original de Cròniques d’un mig estiu. L’editor, bon saurí, no va tenir dubtes: Maria-Antònia Oliver ja era una escriptora dotada, amb un hàbil domini de la llengua. Ella, ja ho sabem, faria bo el pronòstic, sobretot, potser, quan aquesta llengua es nodria de la cultura popular, alcoveriana, i de l’alta cultura. Sense aquestes eines no s’hauria pogut enlairar per uns espais exclusius de la seva imaginació. Ara Òmnium Cultural diu que ha volgut premiar els autors dels Països Catalans. Si me’n toca alguna cosa, del premi, hi renuncio en favor de Maria-Antònia Oliver, perquè ella se’l mereix ben sencer.
