LITERATURA

La primera novel·la negra sobre jihadisme després del 17-A

Andreu Martín imagina una història sobre terroristes i confidents policials a ‘Tothom et recordarà’

Fa un dia rúfol esquitxat de pluja, el clima ideal per refugiar-se al bar on l’escriptor Andreu Martín (Barcelona, 1949) es reuneix amb policies i informants que l’ajuden a documentar-se per a les seves novel·les. Al local, Martín és una cara coneguda i, de fet, els últims mesos l’han vist bastant. “Aquest és el llibre que m’ha costat més de fer. Tenia moltíssima documentació i informació”, diu l’escriptor. L’afirmació no es pot agafar a la lleugera: Martín és autor de pràcticament un centenar de títols, tant d’infantils i juvenils com per a adults. Amb Tothom et recordarà (Crims.cat), obra guanyadora del premi de narrativa Ciutat de Vila-real, ha escrit la primera novel·la negra que converteix els atemptats del 17-A i el posterior clima de tensió social i política en el teló de fons d’una història sobre terrorisme jihadista.

A partir de l’assassinat d’Ortuño, un inspector de policia, Martín construeix un relat sobre una presumpta cèl·lula terrorista que s’està gestant al Raval. Els confidents són els grans protagonistes de la història, i la del confident, una figura que a l’escriptor li interessa especialment. “Forma part d’un terreny difícil, que ni els mateixos policies saben gaire com trepitjar. Per això als agents no els agrada parlar-ne”, explica Martín. L’empenta per dedicar una novel·la a aquests personatges li va donar un policia amic quan, molts anys després de perseguir-lo, va decidir parlar-li per primera vegada dels confidents. “Me’n va fer una classe magistral explicant-me els diferents tipus de confidents i com, a vegades, la policia rep favors a canvi de favors o bé permet que cometin certs delictes. Vaig veure que tot allò era material per a una novel·la”, recorda l’escriptor.

A Tothom et recordarà, una de les confidents és la Leire, una jove cantant que viu precàriament al Raval aparellada amb un iraquià sense papers. El noi treballa amb dos germans vinculats amb el terrorisme que celebraran amb càntics l’atac a la Rambla del 17 d’agost. Martín ha escrit des de la consciència que la temàtica jihadista és un territori delicat.“Més que la qüestió del terrorisme, que la gran majoria coincidirà amb mi que és una animalada, el problema era sobretot com abordar el racisme i les conviccions ideològiques”. Al llibre, de fet, hi tenen una forta presència els personatges musulmans. A través seu Martín reflecteix com “l’impacte del terrorisme jihadista és molt rellevant per a ells, perquè després d’un atac d’aquestes característiques pateixen les repercussions racistes que se’n deriven”.

El masclisme al cos policial

La peculiar relació entre la Leire i l’inspector Ortuño, basada en l’autoritat d’ell per sobre d’ella, constitueix la columna vertebral de la història. A través d’aquest vincle, el llibre reflecteix un masclisme llefiscós i repulsiu que es percep com una xacra. “Avui dia no hi pot haver una novel·la negra que no toqui el tema de les agressions masclistes. No es tracta només de retratar la realitat, sinó també d’analitzar-la i de fer-se preguntes”, diu Martín. Aquesta situació desemboca en la història d’un nyap policial que juga amb les discrepàncies entre els cossos de seguretat i l’ambivalència humana.

Desenganyat amb el sector editorial des de fa temps, Martín segueix sent molt crític amb la indústria i reitera que no signarà llibres per Sant Jordi. “Fa un temps un editor et valorava la novel·la pel que valia i te la defensava pel que valia -lamenta l’escriptor-. Avui dia, en canvi, tothom està en contra de qui no ven prou”.

Més històries negres i policíaques acabades de sortir del forn

En nom del fill

DONNA LEON
EDICIONS 62 / SEIX BARRAL

Donna Leon, una de les grans escriptores de novel·la negra vives, torna a les llibreries amb una nova missió per al comissari Brunetti: ha d’investigar un home octogenari, ric i homosexual que, amb intencions fosques, vol adoptar com a fill un jove. La mort sobtada de l’ancià complicarà molt les coses.

Els meus racons foscos

JAMES ELLROY
EFADÓS

Arriba en català una de les novel·les més emblemàtiques i personals de James Ellroy. L’escriptor explica l’assassinat de la seva mare, quan ell tenia deu anys, i analitza amb el temps com això va condicionar la seva vida. El llibre funciona com una investigació per descobrir qui va matar-la i, alhora, explora els racons més foscos de l’ànima humana.

L’ull de l’escarabat

ANNA CARRERAS I AUBETS
LLIBRES DEL DELICTE

Anna Carreras s’endinsa en el terreny de la novel·la negra amb un joc psicològic carregat de suspens i ironia. El motor de la història és la Maria, una noia convençuda que el seu xicot és gai. Disposada a resoldre la situació sentimental, la protagonista s’abocarà a un viatge fosc i esbojarrat amb presència d’escarabats i que transcorre en una sola nit.

La barrera

JORDI DE MANUEL
CRIMS.CAT

La caporal Lídia Sánchez i l’agent dels Mossos Pau Ribó reapareixen en una nova història ambientada al port de Barcelona. Allà, l’encarregat d’apujar i abaixar la barrera d’accés detectarà moviments estranys en un moll. El llibre aborda així una història sobre cobdícia i abús de persones, i amb un crim.

Més continguts de