La primera traducció al xinès amb drets d'autor de 'Cien años de soledad'

PequínLa nova traducció al xinès de Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez, i la primera per la qual es paguen drets d'autor s'ha presentat a la Universitat de Pequín.

"Les negociacions han sigut difícils i des de 1992 teníem interès a adquirir els drets per traduir al xinès la novel·la. L'important no és el preu, sinó haver demostrat que el canvi a Xina també implica respectar els drets d'autor", ha explicat el president de l'editorial, Chen Mingjun. El 1990, el Nobel de literatura colombià va dir que els xinesos eren uns "pirates" perquè no demanaven autorització per traduir les seves obres. La llegenda entre els hispanistes xinesos explica que García Márquez va afirmar que "ni 150 anys després de la meva mort la donaria".

Amb el protocol de 1991 del Conveni de Berna per a la Protecció d'Obres Literàries i Artístiques, les editorials xineses van tractar d'adquirir els drets de l'obra, però consideraven massa elevat el preu que va fixar Carme Balcells, editora de Gabo. En la nova edició, amb més de 300.000 exemplars (i després d'una desena d'edicions pirates), "i encara que no serà difícil guanyar diners amb la venda, l'econòmic no és l'objectiu principal", ha apuntat Chen.

Fan Yan, el traductor i durant dos anys coodirector de l'Institut Confuci adscrit a la Universitat de Granada, ha explicat que es va sorprendre per l'encàrrec "perquè els meus favorits eren la poesia mística del segle XVI i els contes de l'argentí Julio Cortázar, que ja havia traduït". També va ser un moment simbòlic, segons Yan. "Era a la terra de García Lorca i em diuen que tradueixi un altre García. Un plaer dolorós i massoquisme total fins a trobar el to de l'obra d'un narrador invisible. Vaig llegir Kafka i altres autors xinesos i vaig aconseguir entrar en la interpretació del què el Nobel volia dir".

Chen Zhongyi, investigador de Filologia Hispánica de l'Acadèmia de Ciències Socials de Xina i traductor de Gabo als anys vuitanta, ha destacat la dificultat d'expressar en xinès i de forma permesa moltes de les expressions i sentiments de l'escriptor colombià.

Alguns hispanistes han destacat El Quixot com la primera obra del realisme màgic; Chen i Fan han respost que "és natural que ningú escrigui de l'aire i que es rebin influències. Si Cervantes va crear la metaficció, en molts punts de Cien años de soledad Gabo li fa un homenatge".

Balcells ha agraït l'acord amb l'editora, i la directora de l'Institut Cervantes de Pequín, Inma González, ha qualificat la traducció legal com un "fet extraordinari i esperat de feia temps".