OPINIÓ
Cultura 28/04/2011

El principi d'incertesa i les cireres de Terrades

Santi Fondevila Nadal
2 min

No ens han preparat per a la incertesa. Tot al contrari, només se'ns convida a buscar i a garantir la seguretat, una mena de certesa que no alteri la nostra confortable vida i no ens exposi a situacions a les quals no sabem com fer front. El científic alemany Werner Heinsenberg (1901-1976), coprotagonista en aquest moment de l'obra que s'estrena el Teatre Nacional de Catalunya, Copenhaguen , va ser el descobridor del principi d'incertesa en una expressió de física quàntica que es va traslladar seguidament a la filosofia. La vida en ella mateixa és incerta perquè qualsevol cosa pot passar per molt que ens obsessionem en un control exhaustiu de la nostra activitat, de la nostra salut, la nostra economia o, fins i tot, dels nostres sentiments.

Hi ha gent, però, com el Ferran, pagès, per a qui la incertesa és el pa de cada dia. És la constant que penja sobre la seva activitat econòmica i anímica sense que pugui fer res de res per influir sobre els esdeveniments. "Tot el que va florir abans de la llevantada, com el préssec, ha deixat els arbres molt plens, però el que va florir durant o després, com els albercocs i cirerers, ha perdut una bona part del fruit". Sense cap mena d'angoixa, almenys visible, i amb la naturalitat de qui està acostumat que les coses li arribin sense posar-se nerviós, el pagès de la petita població de Terrades, a l'Alt Empordà, arracona qualsevol neguit. Ell, el Ferran, com tots els pagesos, està sotmès de sempre al principi de la incertesa del temps que farà i ho admet com un fet implacable tot assumint la vella dita oriental que si un problema té solució no t'has de preocupar i, si no en té, com és el cas del nostre pagès, ¿per què t'has de preocupar?

Terrades és un poble ple de cirerers, com l'anomenat Valle del Jerte, a Extremadura, i del seu producte estrella, em diuen, se'n cullen a l'any aproximadament (ningú ho compta) unes cent o cent vint tones. Aquest any n'hi haurà menys quantitat, però seran mes grosses i, si les pluges no molesten gaire (al cirerer no li agrada la humitat), les cireres seran més dolces i de pell de color vermell de vi i tacte nítid. Encara que això ja es veurà d'aquí a vint o trenta dies, quan teòricament han de madurar les primeres cireres. El que hi ha és el que hi ha, diuen els pagesos, perquè la incertesa no s'acaba mai. És llei de vida.

stats