El privilegi de tornar a mirar la portalada de Ripoll
La restauració d’aquest tresor del romànic ha permès recuperar restes de la policromia medieval
BarcelonaLes persones que visitin avui la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll són unes privilegiades: seran de les primeres que veuran aquesta joia del romànic català i europeu restaurada. Ahir es van retirar les bastides de set metres d’altura que la mantenien oculta, després de quatre mesos i mig de feina, durant els quals cinc restauradors han retirat la pols i pràcticament tota la resina d’una restauració de l’any 1964 que cobria la pedra i que s’havia esgrogueït al llarg de les dècades.
Després de la restauració, la pedra de la portalada pot tornar a respirar i el conjunt ha guanyat en estabilitat. Però el més agraït a simple vista és poder observar els diferents tons de la pedra i la marca de la talla a les més de 300 petites escultures que s’hi poden veure. A més, durant la neteja s’han descobert restes de la policromia original. A la figura més emblemàtica del monument, el pantocràtor, els tècnics li han pogut treure una màscara de pintura negra del segle XVII i han tornat a sortir a la llum parts dels daurats de la barba i els cabells i els colors medievals del rostre. També s’ha consolidat la pedra en zones en què estava descohesionada. Així i tot, la portalada seguirà estant tan controlada com fins ara, ja que està protegida per un porxo climatitzat i les dades de temperatura i humitat s’envien al Centre de Restauració de Béns Mobles (CRBMC), que ha impulsat i dirigit la intervenció. L’empresa que se n’ha fet càrrec és Arcovaleno Restauro, sota la direcció del restaurador Rudi Ranesi. Tot plegat ha de servir per impulsar més la candidatura a ser reconeguda com a Patrimoni Mundial per la Unesco.
La restauració de la portalada va ser una operació delicada en què es van combinar tècniques diferents com el làser i diversos productes químics. Com diu Àngels Solé, directora del CRBMC, fer-les servir representava “un repte”, perquè la portalada és “una icona del patrimoni artístic català”. Els treballs han costat 125.000 euros, finançats per la Generalitat, la Diputació de Girona i el Patronat del Monestir de Ripoll -on hi ha representats l’Ajuntament de Ripoll i el Bisbat de Vic-, i són el resultat de cinc anys d’estudis interdisciplinaris, en els quals van participar químics, geòlegs i restauradors, i d’un simposi internacional.
