Propostes per enderrocar "la bèstia neoliberal"
Diferents autors analitzen l’auge del feixisme al llibre 'Neofascismo. La bestia neoliberal'
BarcelonaL’auge de l’extrema dreta inquieta. Es nota a les llibreries, on cada cada vegada abunden més els títols que analitzen com els nous feixismes s’escampen com una taca d’oli. Neofascismo. La bestia neoliberal (Siglo XXI) té la singularitat que reuneix les mirades de professors de diferents disciplines, des de l’antropologia fins al dret, passant per la teologia i la sociologia, de diverses universitats espanyoles, equatorianes, brasileres, colombianes i argentines. L’objectiu, com destaquen els autors, és “combatre els discursos de la ultradreta”. El llibre aborda la qüestió del feixisme sense oblidar el seu estret lligam amb les noves formes de capitalisme.
“Des del 1945 hi havia un compromís, un consens, sobre què significaven els drets humans i la democràcia. Aquests nous moviments d’extrema dreta volen reformular la democràcia, desarmar-la, excloure’n diferents subjectes i deixar-los sense drets”, diu Alfons Aragoneses, professor de dret de la Universitat Pompeu Fabra i un dels autors del llibre. Aragoneses defensa que no hi ha dos neofeixismes iguals, però sí idees i mecanismes comuns. “Persegueixen reforçar el neoliberalisme. Estem en una fase del capitalisme financer en què els drets socials ja no són funcionals –explica l’autor–. La democràcia va ser funcional en el desenvolupament del capitalisme després de la Segona Guerra Mundial, perquè l’economia depenia del fet que els treballadors es poguessin comprar un cotxe o una casa. Ara la producció està deslocalitzada i els beneficis es generen per transferència financera. La democràcia ha passat a ser un obstacle, i les grans corporacions volen acumular beneficis sense obstacles”.
El feminisme planta cara
Un dels grans enemics de l’extrema dreta, segons els autors del llibre, és el feminisme. “El feminisme ha donat una resposta contundent a aquests moviments que amenacen drets conquerits –escriu Nuria Alabao, doctora en antropologia–. Es repeteix de país a país; el feminisme constitueix un dels fronts més importants contra l’avanç del neofeixisme, tant en el vot com al carrer”. Aragoneses també reivindica la importància dels mitjans de comunicació. “Sense uns mitjans de comunicació lliures i plurals, la batalla està perduda –reflexiona–. El pols és desigual i tenim una esquerra que encara està reaccionant. Hem de recuperar la càrrega antifeixista de la memòria, qüestionar i combatre l’apropiació de símbols i tradicions per part d’aquesta extrema dreta”.
