“El públic jove no està per a grups que no tinguin discurs”

BarcelonaFa una setmana els Buhos estaven “rebentant” un escenari del festival Viña Rock, a Villarrobledo (Albacete), i avui presenten el disc La gran vida (Música Global) a la Sala Razzmatazz (20 h) de Barcelona amb les entrades exhaurides. A més, videoclips de cançons noves com Volcans acumulen més 1,7 milions de visionats a YouTube. El grup format a Calafell està recollint els fruits de fidelitzar un públic amb una proposta eminentment festiva... o potser ja no tant. “Hi ha la part festiva, però en el disc nou també hi ha més reflexió i crítica social en cançons com Els nostres tambors, La trama, Cómplices del mal i La darrera colònia. Abans tot eren festes i festetes, i quan et vas fent gran també et preocupes més de les coses”, explica Guillem Solé, cantant i lletrista dels Buhos.

Per a Solé, les dues coses, festa i reflexió, són complementàries, i així les vol també el seu públic. “Tenim un públic molt polititzat i reflexiu. Si no ho fos, no escoltaria els Buhos ni aniria als festivals on toquem. A més, el públic jove no està per a grups que no tenen discurs -diu Solé-. La gent necessita respostes i preguntes, necessita relats. Les cançons de peix bullit del camp i les flors avui dia no tenen espai en el món on vivim”. Aquest món és el que miren els Buhos en cançons com La darrera colònia, una de les peces amb més càrrega política de La gran vida. És una crònica de l’1-O escrita a raig. “La vaig acabar el 3 d’octubre. De fet, el mateix 1-O ja vaig pensar que amb tot el que estava passant havia d’escriure una cançó. Nosaltres havíem de tocar al festival Petits Camaleons, però els vam trucar per dir-los que no tocaríem. Estàvem defensant les escoles. Al cap d’unes hores ens van trucar per dir-nos que el festival se suspenia”, recorda Solé.

La lletra de La darrera colònia reflecteix un moment, i així ha quedat perquè el grup no va voler canviar cap vers malgrat tot el que ha passat des de llavors. “La vam deixar tal com l’havia escrit perquè és un document històric. Estàvem calents, pensàvem que marxàvem d’Espanya. Ara sembla mentida, per desgràcia, tal com s’estan posant les coses. Però d’aquí uns anys es podrà dir que hi ha una cançó que parla del que va passar l’1-O, que van pegar a la gent”. El tractament musical de La darrera colònia contrasta amb l’estètica més festiva de les altres cançons. “Quan li vaig portar la lletra al Jaume [Nin, el guitarrista del grup], ell va dir que necessitava fer alguna cosa contundent. Ja sabíem que era una cançó que no posarien a les ràdios comercials, així que la vam fer contundent, grossa”, explica Solé.

No callaran

Per als Buhos, com per a molts músics, els atacs contra la llibertat d’expressió no són raons per autocensurar-se, sinó “tot el contrari”. “Molta gent ens diu «Compte amb les lletres!», però no ens passa pel cap autocensurar-nos. Aquest disc ja és més canyer que l’anterior i, si les coses segueixen així, el següent encara ho serà més, per demostrar que estem en contra de tota aquesta merda. És que ara com ara aquest discurs és obligatori. Mira el cas d’Altsasu, per exemple, que els demanen 50 anys de presó per una baralla amb un guàrdia civil mentre al guàrdia civil de la Manada n’hi cauen nou i a sobre cobra part del sou”, diu Solé.