Es publica el 'diari' de la germanastra d'Ana Frank

Eva Schloss Geiringer explica, després d'un silenci de 60 anys, la seva història abans i després de passar pel camp alemany d'extermini d'Auschwitz-Birkenau

La germanastra d'Ana Frank, Eva Schloss Geiringer, descriu al llibre 'Después de Auschwitz' (Planeta) el seu pas pel camp alemany nazi de concentració i extermini d'Auschwitz-Birkenau. Schloss explica que el seu silenci es va trencar quan un dia la van trucar per pronunciar unes paraules durant la inauguració d'una exposició a Londres sobre la seva germanastra. A partir d'aquest moment es va sentir alliberada i va començar a fer xerrades per tot el món.

La germanastra d'Ana Frank va néixer el 1929 a Viena (Àustria), llavors una ciutat culta i pròspera i en el si d'una família feliç composta pels seus pares i el seu germà gran. Però aviat Hitler va arribar al poder a Alemanya i els seus pares van decidir abandonar el país, i van aconseguir escapar-se per molt poc, segons relata, i establir-se a Brussel·les i després a Amsterdam.


Allà va passar dos anys "molt feliços" i va fer noves amistats, entre les quals hi havia Ana Frank. Tot i això, aquesta etapa va durar poc temps, perquè els alemanys van envair Holanda i la família va intentar sense èxit reunir-se amb els seus avis a Anglaterra. Les mesures contra els jueus es van anar endurint, se'ls va desposseir dels seus drets i van ser obligats a portar una estrella groga d'identificació. Van començar les detencions al mig del carrer i van decidir amagar-se, pare i fill per una banda i mare i filla, per una altra.

Després de dos anys vivint amagades, Eva va ser capturada pels nazis el dia del seu 15è aniversari, l'11 de maig del 1944. Mare i filla van ser conduïdes al quarter general de la Gestapo on també es trobava la resta de la seva família. Una setmana després, van ser enviades a Auschwitz. En arribar-hi, Eva va veure com les separaven del seu pare i el seu germà, i la seva mare i ella es van salvar la vida de miracle. Segons diu, la seva vida quotidiana era romandre "amuntegats en barracons en condicions infrahumanes, amb les cambres de gas com a teló de fons". A més, Eva va contraure el tifus al qual va sobreviure gràcies a la seva mare i a una cosina que també era presonera i infermera.

La 'sort' de mare i filla va arribar quan van ser destinades a 'Canadà', un magatzem on es classificava la roba i tota mena d'objectes dels jueus que eren internats al camp. "El propòsit consistia a espoliar tots els elements imaginables d'entre les possessions jueves per enviar-los cap a Alemanya, on es distribuïen entre els soldats i les seves famílies. Els homes alemanys s'afaitaven amb ganivetes jueves, mentre que les bones mares alemanyes empenyien carrets de jueus i els avis usaven ulleres de jueus", explica l'autora.

L'hivern del 1944 la guerra va fer un canvi i les condicions del camp es van anar relaxant, fins al desmantellament i posterior abandonament d'Auschwitz pels nazis. Finalment, van ser alliberades per l'exèrcit rus i van emprendre un nou viatge cap a l'est, amb destí final a Odessa.

Allà van rebre la notícia de la rendició d'Alemanya i van iniciar la tornada a casa al costat d'altres supervivents, entre ells Otto Frank, el pare d'Ana. A Amsterdam van iniciar amb dificultat una nova etapa, en espera de notícies de les seves famílies però finalment van saber que no havien sobreviscut. Otto Frank i la mare d'Eva van començar una amistat i finalment es van casar i se'n van anar a viure a Suïssa.

Més continguts de