Abans que el foc acabés amb els colors de Sixena

Barcelona"Terra cremada": és una ironia històrica que un dels pigments de referència que s’han fet servir per determinar els colors originals dels murals del monestir de Vilanova de Sixena tingui aquest nom. Quan les pintures van cremar l’agost del 1936, van assolir temperatures de prop de 1.000 graus i, com es pot veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), una gamma ombrívola de marrons i negres és tot el que queda d’un ric ventall de pigments ocres, sienes, vermells cinabris i blaus.

Esbrinar de manera fidedigna com lluïen les pintures abans de l’incendi ha sigut una tasca gairebé detectivesca. Els tècnics van poder disposar de la informació suplementària d’un petit arc del conjunt que no va cremar durant la Guerra Civil perquè estava tapiat, i també amb les 18 aquarel·les que els alumnes de Lluís Domènech i Montaner van realitzar durant un viatge d’estudis l’any 1918. “El fragment de l’arc ens va permetre identificar colors originals. I a partir de la informació de color que ens donaven les aquarel·les vam agafar mostres de les pintures”, explica la química del MNAC Núria Orriols. A les aquarel·les, els fons de les escenes són blaus. El que n’ha quedat és negre. Quan es van analitzar mostres de les pintures s’hi va trobar òxid de coure, i aquest compost reduïa el ventall de blaus a dos pigments: el blau egipci (lapislàtzuli) i l’atzurita, que és el que es va fer servir. “La presència de l’atzurita no és gens habitual, era un pigment car i reflecteix la importància d’aquestes pintures. També hi ha el mini i el cinabri, que són més habituals, però parlaríem de pigments valuosos per aquella època. Enlloc més trobem un ús tan abundant de l’atzurita com en aquests fons”, explica Orriols.

“Les pintures s’aguanten per la quietud”, subratlla l’experta sobre la fragilitat del conjunt. Els murals són a l’ull de l’huracà d’un dels dos litigis artístics que enfronten Catalunya i l’Aragó, i podrien quedar danyats de manera irreversible durant el trasllat al monestir d’origen, al qual obliga una sentència del juliol del jutjat d’Osca -recorreguda per la Generalitat i el museu- després que la part aragonesa sol·licités al novembre l’execució provisional d’aquesta sentència. “La diferència d’un grau de temperatura podria desencadenar reaccions químiques que provocarien microtensions en les pintures. Hi ha d’haver un control de la temperatura i la humitat molt estricte”, subratlla Orriols.

El combustible de l’incendi de la sala capitular del monestir de Sixena va ser la fusta, i un foc d’aquestes característiques pot arribar a una temperatura màxima de 1.000 graus. Per determinar quins eren els colors originals, el museu, en col·laboració amb l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, del CSIC, va estudiar quines alteracions provocaven en pigments de referència les diferents temperatures que va assolir el foc, des dels 100 graus fins als 1.000, tant pel que fa al cromatisme com a la composició química. Els colors originals es van acabar de determinar comparant els resultats de les analítiques que es van fer a aquests pigments amb la composició química dels originals. Així, el museu té tota la informació necessària per fer una reconstrucció virtual dels colors originals. Abans, el 2009, se’n va poder veure un detall, corresponent a l’escena de l’ Expulsió del paradís, a l’exposició del Museu d’Història de Catalunya Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l’edat mitjana. A més, com diu Orriols, “les altes temperatures no només han transformat el color sinó que han afectat el carbonat càlcic, l’aglutinant natural fresc”. “Això ha proporcionat molta descohesió i molta porositat”, avisa.

Durant l’incendi es van perdre un 50% de les pintures. De la reconstrucció que se’n pot veure al MNAC, un 32% és original i la resta forma part de la restauració que es va portar a terme el 1940. Tot i que es conserven fotografies de tot el conjunt, les aquarel·les permeten imaginar els colors d’escenes que han desaparegut, com la Nativitat, que es trobava al mur nord de la sala capitular. També van desaparèixer les pintures del mur est. Abans que el foc el destruís, la humitat ja havia començat a fer malbé el conjunt -el monestir està aixecat sobre una llacuna-. En un article publicat el juliol del 1936, després d’una visita que hi van fer els Amics dels Museus de Catalunya, Joaquim Folch i Torres lamentava que “les humitats van produint els seus efectes de manera alarmant”.

Per què és important?

La sala capitular del monestir de Sixena devia ser un espai impactant i esplendorós i, malgrat l’estat en què la va deixar el foc, les pintures són un conjunt extraordinari dins el Romànic europeu. “Per l’època en que estan datades, cap a l’any 1200, representen un tipus de pintura de caràcter cortesà que va ser molt assumida per les monarquies europees d’aquella època, que és la que es coneix com l’estil 1200”, explica Jordi Camps, conservador en cap de l’àrea d’art medieval del MNAC. “Les pintures són d’una gran qualitat, diuen molt a favor d’un promotor important, vinculat amb la corona -afegeix-, i estan molt estretament lligades amb altres obres, com els mosaics sicilians i la miniatura anglesa. El conjunt oferia un programa iconogràfic molt ben plantejat i molt ben associat al marc arquitectònic”. En tres dels murs hi havia un cicle dedicat a la vida de Crist, des de la Nativitat fins a la Resurrecció. Als arcs hi ha el cicle de l’Antic Testament, des de la Creació fins a Moisès i David. Els retrats dels antecessors de Crist que hi ha a la part interior dels arcs posen en relació els murs i els carcanyols.

El monestir de Sixena va ser fundat per la reina Sança de Castella l’any 1188. La sala capitular és important dins el conjunt, com a lloc de reunió de la comunitat. Així i tot es desconeix la figura associada a la reialesa que les va encarregar; potser va ser la mateixa reina. “Les pintures es poden veure com una expressió de poder, perquè equiparen el govern amb la vida de Crist -explica Camps-. Els murals són una clara mostra de les relacions a tota la Mediterrània -afegeix-, s’hi pot observar un fort bizantisme i també recorden el món italià”. Entre les escenes n’hi ha d’inusuals, com Un àngel ensenya Adam a treballar i Treball d’Adam i Eva. Són al segon dels cinc arcs, i els estudiosos encara han d’aprofundir en el seu significat dins el conjunt.