CADA CASA, UN MÓN
Cultura 22/08/2019

Casa NOA: una qüestió d’escala i de sostenibilitat

És una casa molt discreta tant per la cara que s’acosta al carrer com per la que s’obre al jardí i és simplement espectacular a les dues façanes laterals

Cristina Ros
3 min
Els arquitectes d’Alventosa Morell es van posar el repte que una casa de 400 m2 s’integrés a l’entorn amb una escala més humana. La configuració formal i material de les façanes frontals i el trencament de les cobertes ho van fer possible.

El Vallès OccidentalCada façana fa el seu paper, a la Casa NOA. Molt discreta tant per la cara que s’acosta al carrer com per la que s’obre al jardí, és simplement espectacular a les dues façanes laterals, si aquest “simplement” l’entenem com una visió de gran depuració i atractiu gràfic. No és gratuïta la solució que van adoptar els Alventosa Morell Arquitectes, un gabinet amb seu a Barcelona i a Lleida dirigit per Josep Maria Alventosa, Marc Alventosa i Xavier Morell. Per a aquests arquitectes, que estan especialitzats en edificis amb una més que notable eficiència energètica i reducció de costos per al manteniment de l’habitatge, va suposar tot un repte afrontar el disseny d’una casa de 400 m( 2) en un solar llarg i estret d’una zona residencial de la comarca del Vallès Occidental.

No és gratuïta la solució, perquè tot a l’exterior de la Casa NOA respon a l’obsessió per integrar-la en l’entorn i que el seu volum es mostri discret entre el conjunt d’habitatges unifamiliars del qual forma part. Volien aconseguir una escala visualment humana, i no només sensorialment, sinó també en l’aspecte vivencial. Per això, la façana que dona a nord -la del carrer- i la que mira cap al sud -la del jardí- semblen contenir un prisma apaïsat de dues plantes, un prisma simple que, en blanc i fusta, ofereix a la vista un aspecte mesurat i lleuger, amb porxades de fusta i de baixa alçada, una com a garatge a l’entrada de la parcel·la i l’altra com a espai de continuïtat entre la sala d’estar i el jardí.

Imatge de casa NOA

Per això també les façanes laterals remarquen el trencament de les cobertes, un recurs que és essencial per trencar la dimensió visual d’un volum que, d’altra banda, hauria pogut ser molt compacte i uniforme, però que també té una repercussió benèfica a l’interior de la casa. I és que la forma de dents de serra de la successió de cobertes, una forma remarcada per un perfil blanc molt gràfic, permet als arquitectes crear lluernes orientades al sud i vinculades als espais de doble alçada de l’habitatge. Se’n beneficien així les estances de la planta baixa, com és el cas de la cuina, que multiplica la seva llum natural. Mentrestant, les finestres quadrades d’aquestes façanes fosques i força closes acaben de subratllar els ritmes. Podríem dir que és un efecte estètic si no fos perquè estan perfectament posicionades per a la bona il·luminació de l’interior.

Tampoc el revestiment gris fosc i amb molta textura dels laterals exteriors és un recurs només estètic. És un acabat de SATE que, aplicat a les façanes i a les cobertes, genera un embolcall amb molta resistència tèrmica. Llisa i rugosa, vertical i horitzontal, discreta i espectacular, closa i oberta, blanca i quasi negra, la Casa NOA presenta una harmonia de contrastos que, més enllà de la bellesa, respon a qüestions d’escala i de sostenibilitat.

S’hi circula bé, dins l’habitatge. La comunicació entre els espais, tant en planta com en les connexions entre el pis de dalt -en el qual hi ha tres dels quatre dormitoris- i el nivell de terra -on s’ubiquen l’entrada a doble alçada, un dormitori, la zona de serveis i, ja cap al jardí, la cuina i la sala-menjador que s’obre gairebé totalment a la porxada exterior-, facilita el moviment dels habitants però també la circulació creuada de l’aire.

Imatge de casa NOA

S’hi circula bé, a la Casa NOA i s’hi viu de manera confortable, en unes dimensions que, al marge que el conjunt tingui un volum més que considerable, l’escala de qualsevol de les seves parts és molt humana, acollidora. Hi contribueix, sens dubte, la fusta natural, que té una presència important a la casa, des dels sostres interiors, bigues i entrebigat, tancaments i mobiliari, al revestiment dels llindars de les portes i l’emmarcat de les finestres com un perfilat força gràfic. La fusta, amb la qual també s’ha construït la lleugera i extensa porxada que dona al jardí, és un material molt present en els projectes d’Alventosa Morell Arquitectes. Aporta confort i afavoreix la bona climatització, però també, i sobretot, és el material que té menys empremta ecològica.

Sala, porxada i jardí en una unitat

Hi ha una continuïtat buscada entre l’espai diàfan que és la sala-menjador, molt apaïsada, la porxada que s’hi avantposa, i un jardí al qual s’ha donat el màxim espai possible. Per això, la Casa NOA es va ubicar molt a prop del carrer, girant la vida cap a la privacitat que els dona el jardí que se situa a la que, només en teoria, és la part posterior de l’habitatge. La fusta dels sostres a l’interior, però també, i sobretot, el fet de construir amb fusta la gran porxada aporta a l’arquitectura una lleugeresa que canvia la seva percepció visual i sensorial.

stats