Música

El folk reconfortant de Jack Johnson inaugura Porta Ferrada

El músic hi va presentar el nou disc 'All the light above it too'

Explica el cantant de folk americà Jack Johnson que l'estiu de l'any 1997 ell i la seva companya van recórrer en furgoneta la costa del sud d'Europa i el paisatge de la Costa Brava els va robar el cor. A Sant Feliu de Guíxols, que va ser una de les parades d'aquell viatge, hi van fer amics —com la família del doctor Estivill— i va donar forma a algunes de les cançons que formarien part del seu primer disc, 'Brushfire Fairytales' (2001). Més d'una dècada després, el músic hawaià, convertit ja en fenomen musical global, tornava a la Costa Brava per inaugurar el Festival de la Porta Ferrada, que enguany arriba a la 56a edició, i establir de nou la seva particular connexió amb la zona. Hi va aterrar dins de la seva gira europea on presentava el nou disc 'All the light above it too' (2017) amb totes les entrades venudes (3.000 persones, segons dades de l'organització).

Sobre l'escenari de l'Espai Port, Johnson va oferir un concert de gairebé dues hores en què va repassar generosament gran part de la seva discografia al llarg d'una vintena de temes, posant especial èmfasi en els treballs 'On and on' (2003) i 'In between dreams' (2005), les dues referències que li van proporcionar les primeres nominacions als Grammy. A través de peces ja habituals del seu repertori com 'Taylor', 'Good People', 'Rodeo clowns', 'Sitting, waiting, wishing', 'Tomorrow morning' va conjuminar la seva manera intimista de cantar, com si ho fes directament a la orella de cada un dels oients, amb el folk rock americà de caire acústic i reconfortant que ha convertit en el seu segell personal.

Del to delicat a la força festiva

En directe la veu manté el seu to pausat i delicat, però la instrumentació, que pren múscul i guanya en densitat, aconsegueix que el xou es desempallegui de la mandra i es converteixi en una cita festiva. Això sí, sense tsunamis d'intensitat ni pujades èpiques. Gran part de la culpa la tenen els músics que l'acompanyen, Zach Gill (piano i teclats), Merlo Podlewski (baix elèctric), i Adam Topol (bateria i percussió), que aconsegueixen complementar la guitarra acústica de Johnson –a estones també electrificada– amb essències de rock americà del Sud i detalls de rock'n'roll i 'rhythm'n'blues'.

Johnson, que va deixar alguns dels seus 'hits' per al desenllaç del concert –'Wasting time', 'Banana pancakes', 'Mudfootball (For Moe Lerner)'...–, també es va reservar una part per presentar noves cançons, com l'ecologista 'My mind is for sale' i la melancòlica 'Sunsets for somebody else', que, acompanyat d'Eduard Estivill (veu i guitarra), Jordi Marquillas (mandolina) i Montse Domènech (veu), va interpretar en versió bilingüe anglès i català.

Amb la família del doctor també van reinterpretar 'I got you'. La reconnexió total amb Sant Feliu de Guíxols va ser completa, però, quan va convidar a tocar 'Breakdown' al músic local Xavier Calvet, que havia exercit de teloner i va interpretar 'Angel' i 'Better together' en el bis. "It's always better when we're together", diu la tornada. Sempre és millor quan estem junts.