Publicitat
Publicitat

'El senyal de la pèrdua' recupera el llegat inèdit dels últims anys de Maria-Mercè Marçal

El llibre recull un dietari de la poeta catalana i la correspondència amb el biògraf de Renée Vivien

Poc temps després que li diagnostiquessin el càncer de què acabaria morint al cap de dos anys, Maria-Mercè Marçal (1952-1998) va començar a escriure un dietari centrat, precisament, en la seva malaltia. Aquest material literari inèdit, així com la correspondència que la poeta catalana va mantenir paral·lelament amb el biògraf de Renée Viven, Jean-Paul Goujon, s'apleguen ara per primera vegada en un llibre que porta per títol 'El senyal de la pèrdua' (Empúries). Al dietari, Marçal va plasmar les seves reflexions sobre el càncer que patia, amb gran lucidesa segons constata l'editor del llibre, Jordi Cornudella. Pel que fa a la correspondència amb Goujon, s'hi detecten "bona part de les inquietuds que la definien".

Entre el 1996 i el 1998, Maria-Mercè Marçal va anar escrivint un dietari on abocava l'experiència de la malaltia que patia. Les seves anotacions i reflexions són "d'extrema lucidesa" per a una persona en la seva situació, assenyala Jordi Cornudella. Poc abans d'aquest procés, l'any 1994, Marçal havia publicat la seva primera i única novel·la, 'La passió segons Renée Vivien'. Fruit d'aquella obra al voltant d'una escriptora anglo-francesa, Marçal va establir contacte amb el seu biògraf, Jean-Paul Goujon. I durant els dos anys de la seva malaltia, la poeta, hi va mantenir una intensa correspondència que, a parer de Cornudella, "va abocar molt bona part de les inquietuds que la definien com a persona i escriptora".

Dietari i correspondència són els dos elements que conformen 'El senyal de la pèrdua', un llegat inèdit dels darrers anys d'una de les poetes més destacades de la literatura catalana.

Maria-Mercè Marçal va ser poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també editora. Entre les seves obres poètiques destaquen 'Bruixa de dol', 'Sal oberta', 'La germana, 'L'estrangera' i 'Desglaç' i, especialment 'Cau de llunes' (Premi Carles Riba 1976). Aquest, que fou el seu primer llibre, conté la famosa 'divisa' de Maria-Mercè Marçal: "A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzar de ser tres voltes rebel". Pel que fa a la seva única novel·la, 'La passió segons Renée Vivien', va obtenir entre altres guardons el premi Carlemany 1994.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT