ART

Torna a la llum la pell excepcional de l’interior de la Casa Batlló

S’han recuperat estucs en un 40% del pis noble i es fan tasques de conservació al terrat

El luxes de la Casa Batlló anaven més enllà dels mobles que va dissenyar el mateix Gaudí i dels altres objectes sumptuosos que hi van posar el propietari, l’empresari tèxtil Josep Batlló, i la seva esposa, Amàlia Godó. Com revela la restauració de l’habitatge que s’està portant a terme, la riquesa s’estenia als estucs de les parets, uns revestiments de colors suaus -rosats, ocres, marrons i grisosos- que transformen l’experiència que es tenia fins ara d’aquests espais. Tot i que ara algunes de les estances estan plenes de bastides, tanques, plàstics i restauradors incansables, les parts que ja estan acabades són molt més càlides i acollidores que abans.

És una aventura arriscada restaurar un edifici i alhora mantenir-lo obert al públic. Els responsables de la Casa Batlló se n’han sortit col·laborant per primera vegada amb l’empresa Cases Singulars, l’encarregada de gestionar l’habitatge veí, la Casa Amatller, de Puig i Cadafalch. “És la primera vegada que organitzem la visita a una restauració”, afirma Isabel Vallès, de Cases Singulars. L’encarregat de vetllar per la Casa Batlló com a Patrimoni de la Unesco, Amilcar Vargas, creu que aquesta és una oportunitat especial per conèixer la casa des del vessant “patrimonial” i per desenvolupar un “projecte inclusiu” que l’equipament vol compartir amb el públic local.

La visita a la restauració de la Casa Batlló, per a la qual queden poques entrades, té una altra part més de vertigen: el públic pot pujar a la bastida, a 30 metres d’altura, que s’ha muntat per intervenir en el revestiment ceràmic de la coberta, les teulades amb forma d’escata que fan que el conjunt recordi la pell d’un drac. Està previst que la restauració dels interiors s’acabi a l’abril i que les tasques de conservació de la façana i la coberta estiguin enllestides al juny. A més, s’instal·laran reproduccions d’elements perduts, com els arrambadors de fusta i algunes cibas, les peces circulars dels vitralls, sempre que hi hagi prou documentació per reproduir-los fidedignament i artesans que treballin amb les mateixes tècniques que al començament del segle XX. Un altre element de l’època que tornarà a la casa serà el llum de vidre de la gran sala de la tribuna de pedra que dona al passeig de Gràcia: abans de morir, fa un mes i mig, una antiga inquilina de la casa en va trobar tots els fragments dins una maleta.

Malgrat tot, no ha sigut possible reconstruir la capella de la casa perquè les fotografies existents estan preses des d’angles que deformen els elements que hi apareixen. Durant la restauració s’ha trobat que a la paret on hi havia la capella només hi havia guix i no estucs, però ara s’ha optat per estucar-la seguint fidelment l’original i alhora deixant que es vegi que és d’ara.

La pintura va arribar al pis noble de la Casa Batlló a mitjans de segle passat: l’empresa Iberia Seguros va comprar l’edifici l’any 1954 per instal·lar-hi les oficines. Durant les obres es van pintar les parets, encara que la pintura reproduïa la imitació de trencadís dels estucs, i es va canviar la distribució d’alguns espais. “El projecte de restauració va començar el 2012. Es van trobar uns estucs de molt bona qualitat a la tercera planta i es va decidir fer cales al pis noble”, explica l’altra meitat de Cases Singulars, Laura Pastor. “Els estucs són excepcionals -diu Pastor-, són multitonals. Cada sala tenia un color i una gradació diferents”. Es conserven estucs en un 40% de l’espai. Una de les dependències més excepcionals és l’antic despatx de Josep Batlló, on hi ha el fumador de la casa, perquè la calor havia afectat l’estuc i perquè les línies del trencadís estaven recobertes amb pa d’or, i ara s’ha tornat a fer servir aquest material tan car per restaurar-les.

També és minuciosa la feina dels restauradors a la coberta. Després d’eixugar la humitat d’algunes teules -l’esmalt s’havia esquerdat i hi havia entrat aigua-, les tornen a pintar, i també substitueixen el morter que hi ha entre algunes de les peces ceràmiques de la creu. Els tècnics han tornat a fixar algunes parts del revestiment ceràmic de la part posterior del coronament de l’edifici.

L’arquitecte encarregat de l’obra, Xavier Villanueva, és un vell conegut de la Casa Batlló, ja que va dirigir la restauració d’urgència de la façana que es va fer el 2001. “La bastida que hem instal·lat ens ha permès comprovar que la feina que vam fer aleshores va funcionar -diu Villanueva-. Vam detectar un problema greu: hi havia unes grans llacunes en el trencadís de vidre, que està enganxat damunt una pell ondulada que alhora recobreix la façana de l’edifici. Ara només hem detectat unes petites llacunes que no són motiu d’alarma”. L’obra de Gaudí seguirà d’actualitat: el Museu de les Aigües, a Cornellà de Llobregat, presenta demà una reproducció a escala real de la font que l’arquitecte va construir a la Casa Vicens.

Més continguts de