8 retrats de polítics al cinema
La interpretació de Meryl Streep com a Margaret Thatcher no és la primera ni l'última que veurem d'un líder polític: Abraham Lincoln, Adolf Hitler, Richard Nixon o Francesc Macià són alguns dels polítics que han saltat dels llibres d'història a la gran pantalla
BarcelonaLa política, com gairebé qualsevol tema, no ha escapat de les urpes del cinema. La dama de hierro, en què Meryl Streep interpreta la primera ministra britànica, pertany a una llarga tradició, no ja de cinema polític, sinó de cinema sobre polítics. Aquests són alguns dels retrats dels nostres líders que ha fet el setè art:
-El jove Abraham Lincoln (1939)
Dos mites del cinema com Henry Fonda i John Ford es van encarregar, respectivament, de protagonitzar i dirigir aquesta aproximació fictícia a la figura del setzè president dels Estats Units quan encara era un mosso. Per al 2012, per cert, es preparen dues pel·lícules sobre Abraham Lincoln: una biografia dirigida per Spielberg i protagonitzada per Daniel Day-Lewis i la sorprenent Abraham Lincoln: Vampire hunter, que adapta una novel·la de l'autor d'Orgull, prejudici i zombis.
-Nixon (1995)
Els que van protestar perquè una nord-americana com Meryl Streep interpretés la primera ministra britànica farien bé de recordar que un gal·lès com Anthony Hopkins havia interpretat abans –i amb èxit– el polèmic responsable del Watergate, Richard Nixon. La pel·lícula d'Oliver Stone, de més de tres hores, prolonga l'interès de Stone en la política nord-americana després de JFK (1991).
-L'enfonsament (2004)
Olivier Hirschbiegel va trencar un tabú quan es va atrevir a explorar la humanitat d'Adolf Hitler en aquest impressionant fresc històric sobre els últims dies del Tercer Reich. Bruno Ganz fa una interpretació hipnòtica i arriscada d'un Hitler acorralat, refugiat al seu búnquer en un Berlín assetjat pels Aliats.
-La reina (2006)
Stephen Frears, un director d'esquerres reconegut, sorprèn tothom i rescata el perfil íntim d'Isabel II: els sacrificis del càrrec, l'aïllament de la societat... Frears no salva la monarquia, però rescata l'ésser humà que porta la corona; i Helen Mirren broda una interpretació que li va valdre un Oscar.
-W. (2008)
Per concloure la seva trilogia de presidents nord-americans, Oliver Stone va dirigir aquest telefilm sobre George W. Bush, posant l'accent en la seva joventut salvatge, l'alcoholisme i la dèbil personalitat d'un home sepultat per la gegantina ombra del pare i la desesperada necessitat de reconeixement. El president dels Estats Units és, probablement, el càrrec polític més representat pel cinema.
-La relació especial (2010)
Un telefilm sobre la relació entre Tony Blair i els dos presidents dels Estats Units amb qui va coincidir: Bill Clinton i George Bush. El més curiós del film és que representa la tercera interpretació que Michael Sheen fa del primer ministre britànic a la pantalla: abans ja ho havia fet a The deal i també a la ja esmentada La reina.
-14 d'abril: Macià contra Companys (2011)
Per trobar retrats de polítics al cinema no hem de sortir de Catalunya. Al telefilm de Manel Huerga, Pere Ponce i Fermí Reixac interpreten, respectivament, Lluís Companys i Francesc Macià en un moment clau de la història de Catalunya: la declaració de la República Catalana. Durant tres dies, de forma oficial, Catalunya va ser un estat independent.
-Il divo (2008)
Paolo Sorrentino és un dels directors més interessants de la darrera fornada de realitzadors italians. A Il divo va fer un despietat retrat en clau efectista de Giulio Andreotti, diverses vegades primer ministre italià.
