BarcelonaLes revistes són l’altre puntal de la difusió de l’arquitectura, i ara sovint s’amaren del caràcter dels llibres per no caure derrotades davant la immediatesa de les webs i els blogs d’arquitectura. “Fins als anys 70 la difusió es feia través de llibres. Revistes com la japonesa Global Architecture (GA) i El Croquis, que encara és una referència, van aparèixer als 80”, explica Gerardo García-Ventosa. “Les revistes tenen l’avantatge que fidelitzen els clients -afegeix-. Però tot això va durar fins als anys 90 i va desaparèixer amb la irrupció del món digital i la globalització”. A Catalunya aquests canvis van destruir la indústria: “La principal empremta com a clúster europeu era Badalona. Ara no existeix i pots imprimir en qualsevol lloc amb les mateixes garanties i amb millor preu”, diu García-Ventosa. Una altra de les revistes espanyoles de referència és Arquitectura Viva, que té una forta presència digital i diferents publicacions en paper.
Ara sembla que hi ha símptomes de recuperació pel que fa al paper: “El sector editorial, en general, viu amb el repte de la superviència, malgrat que estem detectant un repunt per l’interès de la lectura en format físic”, diu el subdirector de la redacció d’El Croquis, Carlos Levene. Precisament aquesta revista, que com subratlla Levene és “en essència un llibre”, resisteix els embats del món digital: “La nostra posició està molt allunyada de la immediatesa i d’oferir massa informació. Ens interessen l’anàlisi profunda i propiciar la reflexió”.
Un altra branca dins les revistes d’arquitectura és la de les revistes col·legials, que han patit amb duresa els estralls de la crisi del sector. Com a editora, Marta Poc ha treballat per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i ha coordinat una de les monografies més destacades de Josep Lluís Mateo, entre d’altres. Ara codirigeix amb Josep Ferrando el pròxim Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, del COAC, sobre els mètodes de treball a l’arquitectura catalana. “Amb la crisi els col·legis s’han quedat sense pressupost per fer les revistes”, diu Poch, que va guanyar un concurs per dirigir el tercer número d’una etapa de rellançament de la revista amb l’editorial Polígrafa. “S’ha reformulat tota la revista, és gairebé un llibre”, conclou Marta Poch.
