La revolta de les adolescents xilenes
Arriba al Lliure la nova i magnífica proposta del dramaturg xilè Marco Layera
‘Paisajes para no colorear’
Teatre Lliure. 8 de novembre
La Sofía s’ha suïcidat i les seves nou companyes formen al prosceni i reben els aplaudiments del públic, que està de peu. Però encara volen dir una cosa. I ho fan. Vestides de col·legiales per deixar clar que representen totes les noies xilenes, reivindiquen la seva identitat com a dones i la seva llibertat i denuncien, com han fet al llarg de la funció, la violència sexual que les oprimeix i les mata en una societat en què els tics masclistes i els rols de gènere venen imposats des del mateix govern. Però sobretot anuncien un futur -llunyà, admeten- que serà seu, en el qual aquestes plagues hauran desaparegut.
La Sofía és una nina de plàstic d’imatge adolescent fabricada a Taiwan que identifica la violència comesa contra les dones tant a Xile com a la resta de Llatinoamèrica en aquesta magnífica proposta del director i dramaturg xilè Marco Layera, autor del provocatiu i polèmic espectacle sobre Salvador Allende presentat al Grec el 2015. A Paisajes para no colorear, Layera mira i amplifica un altre cop la seva realitat més pròxima a través d’una intel·ligent reflexió sobre el poder i la construcció de la societat contemporània. Es pot pensar que a casa nostra la realitat és menys violenta i, certament, s’ha treballat una mica en la protecció de la joventut, però també és cert que les relacions entre pares i adolescents pateixen els mateixos problemes o reptes de comunicació i que la violència sexual dins de la família és, desgraciadament, més comuna del que volem acceptar.
És impressionant com Layera aconsegueix que aquestes noies d'entre 13 i 17 anys es converteixin en sòlides actrius carregades de força i veritat, entregades a difondre una terrible realitat. Una realitat extreta del testimoni d’un centenar de noies en un projecte de teatre social que els funcionaris d’educació de Xile van considerar perillós i a qui aquestes nou actrius donen veu amb un coratge i una sinceritat commovedors. Bravo pel director del Lliure, Juan Carlos Martel, per programar aquest espectacle tres setmanes amb la voluntat de convocar els nois i noies de la ciutat. Aneu-hi, sisplau.
