El robatori més famós de Mèxic eleva el nivell de la Berlinale

BerlínLa nit de Nadal del 1985 dos estudiants de veterinària van entrar al Museu d’Antropologia de Mèxic i, esquivant totes les mesures de seguretat, van robar 140 relíquies maies de valor incalculable. Per a Mèxic va ser un gran xoc, una tragèdia cultural. Però quatre anys després totes les peces van ser recuperades: els lladres les havien conservat en un armari. Quedava un petit misteri per resoldre: per què van robar les peces? Museo, el notable retorn a la Berlinale del mexicà Alonso Ruizpalacios després de l’aclamada Güeros no vol esbrinar la resposta sinó explorar el misteri que envolta la pregunta i la naturalesa indesxifrable d’alguns actes.

Amb un Gael García Bernal aliè al pas del temps -disset anys després d’ Y tu mamá también segueix fent d’universitari-, la pel·lícula brilla especialment en la recreació del robatori, una tensa seqüència de vint minuts gairebé sense diàlegs, però carrega un pèl massa el metratge: la segona hora demana un ús decidit de les tisores a la sala de muntatge. En qualsevol cas, Museo és un dels títols més complets i estimulants en la competició d’aquesta Berlinale, un mèrit que en part cal atribuir a la fluixa selecció d’aquesta edició.

Fora de concurs, el documental Eldorado segueix el rescat dels refugiats africans que creuen en vaixell la Mediterrània, i ho fa primer des d’un dels vaixells italians de l’operació Mare Nostrum i després als centres d’internament dels immigrants i als guetos d’Itàlia on són explotats per la màfia. El suís Markus Imhoof alterna la cruesa del relat en present amb records d’infància d’una refugiada italiana que acollia la família del director, plantejant una poètica reflexió en imatges que marca la diferència amb qualsevol reportatge televisiu sobre el tema.