Una fotografia de l'hivern del 1937 quan els obrers van construir el refugi antiaeri

El secret que s'amagava sota la Generalitat: el tercer refugi de Companys

La galeria es va construir entre el novembre del 1937 i gener del 1938 i ha estat oculta fins ara

Una fotografia de l'hivern del 1937 quan els obrers van construir el refugi antiaeri / Generalitat de Catalunya

Els carrers de Barcelona van ser bombardejats des del 13 de febrer del 1937 –aquell dia el creuer italià Eugenia di Savoia va llançar els seus obusos contra la fàbrica Elizalde– fins al 24 de gener del 1939. Durant aquells dos anys de terror aeri hi va haver molta fam, però l'esforç ciutadà va fer possible la construcció d'un total de 1.274 refugis. Alguns eren tan clandestins que fins ara, més de 80 anys després del final de la Guerra Civil, no han sortit a la llum. Un d'ells era ben bé al centre neuràlgic de la capital catalana: sota la plaça adjacent al Palau de la Generalitat. Es va construir perquè el president català, Lluís Companys, i el seu govern poguessin continuar treballant malgrat la pluja de bombes. Com molts altres refugis, va ser tapiat amb runa pel govern franquista, que temia que es pogués utilitzar com a amagatall de persones o armes. Estava amagat rere un mur del soterrani del Palau de la Generalitat.

Aquest refugi connecta amb un altre, que ja es coneixia, situat ben bé sota l'edifici del Govern i que durant la dictadura es va fer servir com a arxiu de la Diputació de Barcelona. Els dos refugis es van construir alhora, entre el novembre del 1937 i el gener del 1938. Els passadissos subterranis condueixen a una tercera galeria en forma de ziga-zaga, d'uns 26 metres de llarg, construïda el 1645 durant la Guerra dels Segadors. A l'últim tram hi diu: "P. Pau". La Generalitat creu que correspon a Pere Pau Ferrer, mestre de cases de Barcelona del segle XVIII.

"Segurament aquesta galeria de la Guerra dels Segadors la van descobrir els obrers mentre construïen el refugi antiaeri de la Generalitat i això va fer replantejar les obres per no malmetre'l", diu Josep Maria Contel, president del Taller d'Història de Gràcia i l'investigador que va descobrir els plànols del refugi antiaeri de la Generalitat. "Quan ja s'estava construint el refugi, es va decidir obrir-lo també als veïns [podien entrar-hi per un altre accés que no s'ha localitzat], perquè precisament el gener del 1938 hi va haver la massacre de Sant Felip Neri", indica Contel. El 30 de gener del 1938 hi va haver una autèntica matança a l'oratori de Sant Felip Neri, que acollia sobretot infants que fugien de les zones ocupades per les tropes franquistes. Es calcula que hi van morir 42 persones, de les quals una trentena eren nens.

Barcelona amaga una gran ciutat subterrània i alguns dels seus secrets van aflorant gràcies, en bona part, a la tasca d'historiadors i arqueòlegs. La recerca d'aquest refugi va començar el 2009, quan una persona a punt de jubilar-se va entregar una carpeta esgrogueïda a Contel. Dins de la carpeta hi havia uns documents datats del desembre del 1937 on hi deia: Projecte de refugi al Palau de la Generalitat de Catalunya. Entre els papers hi havia tots els detalls de la construcció del refugi, amb el pressupost, el nom de l'arquitecte, Manuel Peris, del Sindicat d'Arquitectes de Catalunya, i el dels obrers que van executar les obres.

"Quan vaig rebre la carpeta em vaig considerar molt afortunat, era una troballa d'una gran magnitud i poc després, a través de Facebook, vaig localitzar una fotografia on es veia els obrers treballant en l'excavació", explica Contel, que recorda que "Durant molt de temps vaig intentar que s'excavés, però no me'n vaig sortir fins al 2016, quan es va decidir començar a investigar. El 2017 es va fer una prospecció i el 2018 es va descobrir el refugi". Fet de formigó armat i de 13,5 metres de llarg per 8,80 metres d'alt, s'hi han trobat llaunes de conserves, agulles de cap, monedes, metralla, una cadeneta, un orinal, dues sabates, botons i una peça de roba. A la paret també hi ha alguna pintada. El buidatge de la galeria i el corresponent control arqueològic s'han fet des de la subdirecció general d'Obres i Serveis del departament de la Presidència, amb la col·laboració del Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona, el Servei d'Arqueologia de la direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat i la unitat de subsòl dels Mossos.

No era l'únic refugi que es va construir per protegir el president del govern català. N'hi un altre, que es pot visitar, on va viure Lluís Companys durant uns mesos de la Guerra Civil, al Palau de les Heures, a l'actual Campus Mundet de la Universitat de Barcelona. El refugi, sota la impressionant residència que s'havia construït a finals del segle XIX el ric industrial José Gallart Forgas, tenia un emplaçament privilegiat, perquè estava situat rere la bateria antiaèria del turó del Carmel. Tanmateix, l'existència d'aquest refugi no era un secret per als feixistes, que el tenien senyalitzat en alguns mapes com a possible blanc de les bombes. De fet, segons Contel, va ser el mateix Gallart qui va facilitar documentació i fotografies al bàndol rebel. El president català també va tenir un domicili temporal al número 33 de la Rambla i allà també es va fer un refugi.

Barcelona va ser bombardejada de manera pràcticament diària durant molts mesos de la Guerra Civil. Quan les tropes de Franco ja eren a les portes de la ciutat, els avions continuaven baixant en vol rasant i disparaven sobre tothom al passeig de Sant Joan. Al final de la guerra, a Barcelona s'havien destruït 1.500 immobles. El registre de l'Ajuntament va anotar 1.816 morts i 2.719 ferits, però altres documents xifren els morts en 2.750 i augmenten el nombre de ferits fins a 7.000. Saber el nombre exacte de víctimes és encara avui impossible.