EL BATEC DE LA INDÚSTRIA DE LA VINYETA
Cultura 12/03/2011

El sector del còmic resisteix la crisi a l'espera del Museu del Còmic

Ricard Martín
3 min
A punt per omplir La reforma integral del futur museu quasi està enllestida. A partir d'aquí, la Generalitat ha de concretar el pla museístic.

Fins fa quatre dies, el món del còmic havia estat l'aneguet lleig de la indústria cultural. Enfront del proteccionisme i l'estima de països com França cap al novè art, aquest gènere a Catalunya i Espanya havia arribat a estar al caire de l'abisme a meitat dels noranta: les revistes van tancar i les vendes van caure en picat.

Ara bé, en els últims anys, el món del còmic a Catalunya ha pres embranzida fins a límits insospitats. La indústria editorial es concentra a Catalunya i el 90% dels còmics que es venen a l'Estat provenen d'editorials catalanes. I també en consumim molt. Segons Carles Santamaria, president de Ficomic i director del Saló del Còmic de Barcelona, a Catalunya es concentra el 35,40% de la quota de vendes totals del mercat. L'any 2009 va ser un any excel·lent: va haver-hi una facturació rècord de quasi cent milions d'euros a tot l'Estat, dels quals més de 35 corresponen a Catalunya. Les grans editorials tenen la seu a Catalunya: Planeta, Mondadori, Ediciones B; així com les mitjanes, Norma i Glénat, i petites editorials de prestigi com La Cúpula.

Menys vendes, més popularitat

I sí, la crisis s'ha notat, però segons Santamaria, "la recessió no s'està patint d'una manera tan punyent com en altres sectors". Sense xifres definitives encara, enguany s'espera que la davallada de vendes de l'any 2010 sigui d'un 15% respecte de l'any anterior. És una bona queixalada però Santamaria, com la majoria d'agents del gremi, es mostra optimista: "Diversos factors han influït en la revifalla: l'entrada del còmic amb força a les grans cadenes de llibreries, l'arribada a un públic adult amb el fenomen de la novel·la gràfica i la incorporació de la dona com a lectora". Un 12,1% de les dones de l'Estat llegeixen còmics.

Esclar que tota aquesta conjuntura favorable espera un espetec que la projecti endavant: l'obertura del futur Museu del Còmic a Badalona, amb inauguració prevista per a l'any 2013, serà una peça bàsica per fer avançar la indústria catalana. I si a finals de febrer el món del còmic català es va indignar davant la sospita que la Generalitat ajornaria la institució, sembla que les aigües ja s'han calmat. Tot i que ja sigui oficial, com va anunciar el conseller de Cultura Ferran Mascarell, que el projecte s'endarrerirà sis mesos, fonts del departament asseguren que "el museu serà una potència en l'àmbit europeu, és un projecte molt important" que no patirà retallades. Entre altres coses perquè encara no té pressupost. Però asseguren que "primer s'aprimaran les grans institucions i ningú ha dit que el Museu del Còmic estigui entre elles".

Un museu interactiu

Amb seu a l'antiga fàbrica CACI (Companyia Auxiliar del Comerç i la Indústria), al passeig marítim de Badalona, l'Ajuntament ja ha invertit tres milions d'euros en la reforma integral de l'edifici, provinents dels fons estatals d'inversió del govern central. Jordi Serra, alcalde de Badalona i regidor d'Urbanisme, diu que "la pilota ja és a la teulada de la Generalitat. No hi podem posar més recursos". Però no pateixen: "Tots ens posarem d'acord i això tirarà endavant".

En aquest moment, s'ha acabat una primera fase de consolidació i reforma de l'edifici, que inclou una teulada nova, tots els serveis i quatre plantes interiors. Les obres estaran enllestides a l'abril. "Aquesta és la nostra part del tracte", diu Serra. Amb els nous pressupostos, la Generalitat haurà de concretar un pla de museïtzació, "dotar el continent de contingut". En aquest procés hi prendran part Ficomic i l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya.

De moment, però, Carles Santamaria avança que la seva ambició és que "200.000 persones el visitin anualment, perquè el gran objectiu estratègic és que difongui els còmics". Hi haurà una exposició permanent i una de temporal, i els eixos fonamentals seran la preservació del patrimoni artístic -edicions originals-, la divulgació i la pedagogia, i la funció de laboratori d'idees per a professionals del sector. "Serà un museu del segle XXI, on la interactivitat digital serà present perquè el visitant sigui protagonista".

stats