La segona vida de Giacometti a París

Obre a Montparnasse un espai expositiu que inclou la recreació mil·limètrica de l’estudi de l’escultor

En travessar la porta del número 5 del carrer Victor Schoelcher de París encara es pot sentir l’olor de pintura. L’Institut Giacometti obre les portes avui. És una petita joia de 350 m 2 al mateix barri on l’escultor i pintor suís Alberto Giacometti va viure i treballar durant 40 anys, el de Montparnasse.

L’olor de nou és molt adient en la recreació del taller de l’artista que el visitant pot contemplar només entrar. En aquest espai de 23 m2, on Giacometti també vivia, s’hi poden veure més de 70 obres com ara L’home que camina, feta amb guix el 1947 i que l’escultor va conservar fins a la seva mort, el 1966, tot i que estava feta malbé. També hi ha intactes els últims caps amb els quals estava treballant, desenes de pinzells i llapis, les seves ulleres, el seu llit individual, un armari dels anys 30 del qual mai es va separar i productes de la coneguda casa parisenca Lefebvre-Foinet, el seu principal proveïdor de teles i tubs de colors. És la primera vegada que s’exposen algunes de les obres a causa de la seva fragilitat. De fet, l’estudi no es va instal·lar fins a gairebé la vigília de l’obertura de l’Institut, perquè inicialment havia de ser el 21 de juny.

Tot aquest patrimoni giacomettià pertany avui a la fundació que porta el nom de l’escultor, però la reconstrucció mil·limètrica de l’estudi és gràcies a la viuda de Giacometti, Annette, que va guardar-ho tot. Fins i tot les parets originals, pintades i amb dibuixos, que posen la cirereta al pastís d’aquest taller indissociable de l’artista i necessari per entendre la seva obra.

El poeta francès Jean Genet va ser una de les persones que millor va documentar l’esperit que regnava en aquest taller. És per això que l’exposició inaugural de l’Institut, L’atelier d’Alberto Giacometti vist per Jean Genet, està dedicada a la seva relació. L’amistat de Giacometti i Genet, que es van conèixer el 1954 gràcies a Jean-Paul Sartre, va arribar a tal punt que el poeta no calia que avisés Giacometti quan volia passar a veure’l a l’estudi.

“Tan aviat entra al seu taller, treballa. D’una manera curiosa, per cert. [...] No para d’esculpir. Els dits flueixen al llarg de l’estàtua. I és tot el taller que vibra i viu”, escriu Genet al seu llibre L atelier d’Alberto Giacometti, un dels testimonis “més preciosos sobre el treball de l’artista i una descripció única del seu univers de creació”, expliquen des de l’Institut. A la mostra, que durarà fins al setembre, s’hi exposa precisament el manuscrit original d’aquest llibre, amb un autògraf de Genet amb llapis vermell que diu: “Homenatge a Giacometti”.

A la resta de sales d’aquest palauet art déco -que antigament va ser l’estudi del decorador Paul Follot-, hi ha una tria d’obres que Genet va veure al taller de Giacometti, el leitmotiv sens dubte d’aquesta primera exposició. Per exemple, La gàbia o bé Quatre dones sobre sòcol, que l’escultor suís va realitzar agafant prostitutes com a model. Però també el retrat que Giacometti li va fer a Genet, propietat del Centre Pompidou. “Als grans museus es poden veure 350 obres, però quin record es té en acabar la visita?”, explica a l’ARA el responsable d’exposicions i edicions de l’Institut, Christian Alandete. “Volíem un espai més intimista -continua-, aquí estem a dos centímetres del dibuix o de l’escultura, una experiència de proximitat amb les obres com si poguéssim entrar al taller”, conclou.

Gràcies a la venda d’un Miró

A l’exposició també s’hi poden veure les Dones de Venècia, que l’escultor va realitzar per a la Biennal del 1956, una primícia, ja que és la primera vegada que les sis dones juntes s’exhibeixen a França. Fins ara, la Fundació Giacometti no havia pogut mostrar les gairebé 350 escultures, 90 pintures i més de 2.000 dibuixos que posseeix de l’artista per manca d’un espai propi on exposar. L’Institut, que presentarà entre tres i quatre mostres anuals amb l’objectiu d’actualitzar la mirada, l’època i la influència de l’artista, es converteix així en una mena de santuari per als adeptes de Giacometti; un temple que ha costat 4,5 milions d’euros i la Fundació ha finançat gràcies a la venda, el 2015, d’un quadre que Joan Miró va regalar a l’escultor suís.

Més continguts de