Un seixantena de treballadors del món de la cultura impulsen un nou manifest a favor del CAP a la Capella de la Misericòrdia

BarcelonaLa disputa entre el Macba i el CatSalut per la Capella de la Misericòrdia compta amb una nova veu: una seixantena de treballadors del món de la cultura i els mitjans, col·lectius i entitats impulsen el manifest 'Gent que treballa en cultura en suport del CAP Raval Nord' per manifestar el seu "suport als veïns i veïnes" que reclamen que el CAP Raval Nord s'ubiqui a la capella del carrer Montalegre. Amb aquest manifest se sumen al 'Manifest pel futur del CAP Nord Raval', impulsat per la gent i les entitats del barri.

"Ens incomoda que es plantegi el problema com un menyspreu cap a la cultura i les persones que hi treballem. Nosaltres també estimem la cultura, pensem que necessita suport públic i que a vegades no se li dona el valor que mereix, però també pensem que tot això té poc a veure amb la proposta d’ampliació del Macba. En el debat al qual ens referim, entenem molt més bé els motius exposats en relació amb el CAP que els relacionats amb l’ampliació", afirmen els signants del manifest, entre els quals hi ha l'Ateneu Popular 9 Barris, el Col·lectiu Dones i Cultura, el Teatre Arnau, La Ciutat Invisible, el festival musical Say It Loud, la dramaturga i directora Lali Álvarez Garriga, els escriptors Julià de Jòdar, Martí Sales i Mireia Calafell, i els artistes Isabel Banal i Jordi Colomer.

Els signants justifiquen el manifest pels dubtes que els genera la gestió del Macba i la seva col·lecció. "De fet –es pot llegir també en el text–, una de les qüestions que ens fa prendre-hi partit és la manca de claredat i justificació quant a les necessitats del nou espai cultural, mancança que alhora fa ressonar debats anteriors sobre la mateixa gestió del Macba. Quina és la col·lecció que es vol mostrar, i de quina manera inèdita es pensa exposar? ¿Hi ha estudis que expliquin l’interès públic que té? I, sobretot, a qui pertany aquesta col·lecció? ¿Com es respon als problemes –ja exposats fins i tot per anteriors direccions del museu o per organismes com el CoNCA– en relació amb el sentit d'una inversió pública per a una col·lecció que en un alt percentatge és de propietat privada?"

També recorden les problemàtiques que ha generat la gentrificació del Raval: "Les iniciatives culturals públiques no es poden desenvolupar en confrontació amb les necessitats expressades per les persones que s'ubiquen al territori. El paper de les grans institucions culturals al Raval ja ha generat prou polèmiques sobre les conseqüències urbanístiques i econòmiques que acaben fent més difícil la vida de la gent del barri, sense una percepció generalitzada dels beneficis per a la vida cultural de l'entorn", afirmen.