'El silencio del pantano': escriptors assassins contra sicaris en una València corrupta

BarcelonaDirecció: Marc Vigil. Guió: Sara Antuña i Carlos de Pando a partir de la novel·la de Juanjo Braulio. 92 minuts. Espanya (2019). Amb Pedro Alonso, Àlex Monner i Nacho Fresneda.

El realitzador televisiu Marc Vigil (El Ministerio del Tiempo) debuta en l'àmbit del llargmetratge amb l'adaptació d'una novel·la negra. Després de matar un treballador qualsevol, un escriptor psicòpata segresta un antic polític acusat de corrupció. La víctima també manté una doble vida com a professor universitari i blanquejador dels diners d'una narcotraficant de barri ben connectada amb les altes esferes. Aquesta última intentarà recuperar el seu comptable a través d'un sicari, exemple tan exagerat d'home dur que pot recordar paròdies com el Wolf de la sèrie Future man.

El pantà del títol simbolitza una societat amb parts ocultes sota una superfície tranquil·la: una València despietada, dominada pels predadors de poders i vides, on els criminals treballen en connivència amb les institucions. Vigil subratlla el to desencisat amb una fotografia cendrosa, depressiva. La banda sonora emfatitza la contundència de les escenes d'acció però també insinua inflexions cap a la comèdia negra. Els autors no aprofundeixen en aquest camí possible de sàtira, i la denúncia explícita és en els discursos d'un protagonista robòticament misantrop. El silencio del pantano combina elements de thriller convencional amb petites rareses i un curiós sedàs: potser el públic empatitzarà més amb un assassí a sou que amb els polítics que hi apareixen.