La situació crítica del cinema català s’agreuja

Les xifres canten: 49 produccions i 37 milions d’euros de recaptació el 2017; 19 produccions i 7 milions d’euros recaptats durant el primer semestre del 2018

“La situació és crítica”. Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, ho té clar i és contundent. Les xifres canten: 49 produccions i 37 milions d’euros de recaptació el 2017; 19 produccions i 7 milions d’euros recaptats durant el primer semestre del 2018. És una dada preocupant, sens dubte. Si bé és cert que es pot matisar: una de les produccions estrella del 2017 va ser la segona part de les aventures de Tadeu Jones, que ella sola va recaptar 18 milions d’euros.

Sigui com sigui, les dades de producció i recaptació del cinema català de l’any corrent no són per tirar coets, ni de molt. La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català assenyala algunes explicacions eloqüents. Posa especial èmfasi en la mala situació de Televisió de Catalunya, motor de l’audiovisual català tant de ficció com de documental, ara molt afectat pels efectes de la recaptació de l’IVA amb efectes retroactius. “Necessitem tornar a tenir una televisió pública forta, però també necessitem que la Generalitat doni un cop de timó i concedeixi al sector cultural català l’estatus preferent que mereix, igual que la sanitat i l’educació”, argumenta Passola.

Recuperar la taxa audiovisual

Com a desitjos per revertir el mal moment de cara al futur, la presidenta reclama recuperar la taxa audiovisual a les operadores d’internet, tombada pel Tribunal Constitucional. En aquest sentit, espera poder-se reunir en breu amb l’actual consellera de cultura, Laura Borràs, per abordar el tema. A l’última gala dels premis Gaudí, Passola va ser clara i va advertir que si les coses no canviaven radicalment la gala podia estar en perill. El temor hi continua sent: l’Acadèmia ha passat de rebre 280.000 euros de la Generalitat a 110.000. “Esperem poder resoldre-ho i fer una gala digna l’any que ve, però estem espantats”, conclou. Alguns indicadors generals permeten tenir una mica d’esperança -avui mateix entra en vigor la rebaixa de l’IVA per al cine-, i els nous hàbits de consum cinematogràfic -Netflix, Amazon, Filmin- estan en expansió, cosa que potser pot apaivagar “les fortes clatellades que hem rebut en els últims temps”.

Per continuar teixint indústria i generant bones expectatives, l’Acadèmia del Cinema Català continua amb dinàmiques de treball interessants. Una d’elles és l’interès en aconseguir que el territori se senti involucrat amb l’audiovisual català. El Cicle Gaudí que porta les pel·lícules a comarques és, segons Passola, un èxit. Amb aquest mateix interès s’han de llegir els nous nomenaments d’acadèmics d’honor: Pere Aumedes, irreductible exhibidor lleidatà, i Pep Cruz, popular actor gironí. Altres merescudíssims acadèmics d’honor són el realitzador Lluís Maria Güell, nom fonamental de la ficció televisiva catalana; l’actriu Mònica Randall; la muntadora Margarita Bernet, i l’animadora Pepita Pardell, mite de l’animació a Catalunya, formada amb produccions tan emblemàtiques com El cigronet valent (1945) i Alegres vacances (1948).

Etiquetes

Més continguts de