L'advocat de Sixena diu que recuperaran la taula del monestir que va sortir a subhasta a Balclis

BarcelonaNou gir en el cas de la pintura del retaule major de Sixena que la casa de subhastes Balclis va treure a la venda el 2017 i que va ser confiscada per la policia. L'advocat de la part aragonesa en el litigi amb Catalunya per l'art sacre del monestir, Jorge Español, ha fet públic un comunicat aquest divendres en què afirma que recuperaran la pintura 'Presentació de Jesús al temple', obra del Mestre de Sixena, ja que els hereus de la família que la volia subhastar, la família Carandini, s'han aplanat, és a dir, renuncien a seguir amb el plet, amb un escrit a les demandes civils que van presentar l'Ajuntament de Vilanova de Sixena i el govern de l'Aragó perquè "la família Carandini de Robert no té cap títol de la meritada taula del Mestre de Sixena". Segons Español, "el jutjat aviat dictarà la sentència condemnatòria contra ells".

L'Ajuntament de Vilanova de Sixena va denunciar la sortida a subhasta de l'obra i el jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona va ordenar que la taula quedés dipositada al Museu de Saragossa, on va ser traslladada. Les diligències penals del cas es van arxivar perquè havien prescrit.

Després, el consistori i el govern de l'Aragó van presentar dues demandes civils l'octubre de l'any passat per evitar que la pintura fos retornada a la família i, segons Español, van aportar un document que certificava que la taula del Mestre de Sixena era "indiscutiblement" al monestir el 1936. Com que el conjunt era monument nacional des del 1923, les obres d'art no en podien sortir. El document que han aportat les administracions aragoneses és el llibre escrit pel president de la Comissió de Monuments d'Osca, Ricardo del Arco, titulat 'Aragón Geografía Historia Arte', publicat a Osca el 1931, en el qual certifica que aquell mateix any encara hi havia taules del retaule major al monestir, tot i que no s'especifica que hi fos 'Presentació de Jesús al temple'.

Jorge Español atribueix la sortida de l'obra del monestir, per vendre-la o regalar-la, al comte de Torroella de Montgrí, a Josep Gudiol, que va liderar el salvament dels murals de la sala capitular del monestir, sense que faci públiques proves que ho demostrin. També les posteriors repintades de l'obra per fer-la passar per flamenca i fer-la més valuosa al mercat de l'art. Tot i així, com recorda el conservador del Museu de Lleida Alberto Velasco, el professor de la Universitat Lliure de Brussel·les Didier Martens atribueix les repintades del quadre al 'falsari de Valls Marín'.