CINEMA

“La solidaritat de la gent és tan de veritat que té una força imparable”

Sílvia Pérez Cruz protagonitza ‘Cerca de tu casa’, la pel·lícula sobre desnonaments d’Eduard Cortés

Mare, pare i filla senten cops a la porta. La policia arriba per desnonar-los. Són víctimes d’una estafa disfressada de crisi. És l’any 2007, quan no existia la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i l’ajuda només es trobava dins una xarxa familiar que poc després també seria arrossegada per la voracitat d’uns bancs que sí que tenien qui els rescatés. Aquest és el punt de partida de Cerca de tu casa, el drama musical protagonitzat per Sílvia Pérez Cruz i dirigit per Eduard Cortés que arriba als cinemes avui.

“Van triar situar la pel·lícula al 2007 després de pensar què volíem explicar -diu Cortés-. Quan parlava amb gent que havia patit un desnonament, o que estava a punt de patir-ne, i amb membres de la PAH, insistien molt que a la pel·lícula no donéssim una visió negativa. Bé, negativa és impossible no donar-la, però que no fos un forat negre sense llum i sense cap expectativa positiva. Llavors vam pensar que potser aquesta llum eren la solidaritat, el compromís i la generositat que s’han generat”.

Cortés i el guionista Piti Español situen Cerca de tu casa justament quan aquesta llum semblava impossible. Quan la Sonia (Sílvia Pérez Cruz) i el Dani ( Ivan Massagué) són desnonats, només poden comptar amb l’ajuda dels pares d’ella. Però una legislació que no inclou la dació en pagament afegeix més pressió i afecta els pares, que poden perdre el pis perquè va ser l’aval de la hipoteca de la Sonia i el Dani. Un malson molt real. “Al principi els desnonaments es vivien com un fracàs personal. La gent se sentia culpable i ho amagava per no sentir-se estigmatitzada”, diu Cortés, que teixeix un relat que és un trànsit des de la foscor i la soledat fins a la recuperació de la dignitat a través de l’acció col·lectiva. “Un cop has vist aquesta pel·lícula t’adones de la importància de compartir, de no sentir-te sol -diu Pérez Cruz-. Vivim en un món molt individualista, i realment veure que surt la solidaritat de gent amb qui en realitat no compartiríem mai res, a part de ser molt emocionant, és tan de veritat que té una força imparable”.

“Els desnonaments continuen, però com a mínim ara la gent viu la travessa d’aquest desert en companyia i amb la sensació que no són persones rebutjades, sinó que hi ha un lloc on són acceptats, estimats i ajudats -explica Cortés-. A mi això m’emociona i vaig pensar que era un molt bon punt de llum per il·luminar aquesta foscor que no vol ni la gent que ha passat el drama”.

Tanmateix, Cerca de tu casa no fuig d’estudi buscant alleujar el conflicte que es planteja quan ho perds tot, sinó que intenta oferir una visió panoràmica d’una realitat ben tossuda, perquè els desnonaments continuen. “Quan vaig començar a assistir a les assemblees de la PAH, sempre hi havia gent que hi anava per primera vegada -recorda Cortés-. Els feien una introducció en què els deien, entre altres coses, que hi havia coses que no podien fer, però que els podien ajudar en altres. També els deien tot el que no havien de fer: per exemple, no crear un deute per pagar un altre deute o deixar d’omplir la nevera per pagar la hipoteca. També els advertien que havien d’anar molt en compte amb personatges que podien irrompre amb falses promeses”. Cortés va voler ser “molt rigorós” i “no córrer el risc de frivolitzar la història a còpia de fer-la més interessant o més divertida”. Volia, de fet, que “quedés un testimoni molt fidel del que realment està passant”. Tanmateix, va prendre una decisió si més no arriscada: estilitzar la pel·lícula introduint números musicals. “Volíem portar la pel·lícula a un lloc diferent del que l’espectador trobava normalment en els informatius i la premsa. De tant veure-ho acabes insensibilitzant-te i crec que havíem d’oferir una mirada nova i més imprevisible perquè l’espectador tingués ganes de veure una cosa que no ha vist sobre un tema que coneix”, diu Cortés.

Una peça imprescindible

La part musical, les cançons que ha compost Sílvia Pérez Cruz i que va recollir al disc Domus, és una eina narrativa pensada des del principi, perquè Cortés tenia “moltíssimes ganes de fer alguna cosa” amb ella. “La Sílvia ha sigut molt inspiradora en molts aspectes del film. Ha sigut una autora més. Per a mi era una peça imprescindible”, reconeix Cortés. Pérez Cruz, que debuta al cinema, ha tingut una triple experiència a Cerca de tu casa : com a actriu, com a compositora i cantant i com a espectadora de la feina d’actors com Oriol Vila i Adriana Ozores. “Ha sigut molt enriquidor i vaig aprendre molt en molt poc temps”, assegura Pérez Cruz, que no descarta noves incursions en el cinema. “Potser sí”, diu.

El caràcter musical de Cerca de tu casa va fer que Pérez Cruz participés en el projecte pràcticament del principi, i que per tant la seva relació amb la interpretació passés per diferents etapes. "Els arranjaments musicals els vaig fer mirant les imatges, i vaig arribar a estar una mica saturada de mi mateixa. Ara que ho veig amb distància, estic molt tranquil·la", explica. Tota la feina conjunta prèvia amb els guionistes per inserir les cançons en el relat va generar una situació si més no curiosa, sobretot per a una actriu debutant: ella coneixia fil per randa tots els personatges abans de veure les interpretacions. "Veure un guió que me'l sabia molt interpretat per cada actor va ser supermàgic. És com quan escrius una partitura: la dónes als músics i de cop batega, s'infla, li donen vida. En el rodatge mirava els actors, com ho fan, quan connecten, quan desconnecten, com gestionen les distàncies i l'energia. Va ser tot un luxe poder anar a unes classes intensives amb cracs", recorda Pérez Cruz.

Bona part del rodatge de Cerca de tu casa es va fer a Barcelona, i la ciutat és identificable sobretot en alguns detalls, com ara la placa d'un carrer, un taxi i el Palau de Justícia. Tanmateix, Cortés no fa cap referència explícita a la ciutat en la pel·lícula. "Quan anava a les assemblees de la PAH, a un desnonament o a algun tipus d'acció, eren en una Barcelona que visualment és molt poc Barcelona –recorda Cortés–. Aquests barris s'acaben assemblant molt entre ciutats. Són barris de gent treballadora que queden més a la perifèria, que tenen una imatge similar i a vegades costa molt identificar-los. Va haver-hi un moment que vam decidir que aquesta havia de ser l'estètica de la pel·lícula, i vam pensar que potser estaria bé que la ciutat, o la part més emblemàtica de la ciutat, quedés més diluïda per centrar-nos més en la vida en els barris".

Una visió coral i emocional dels desnonaments

El personatge que interpreta Sílvia Pérez Cruz és l’eix de Cerca de tu casa, però la pel·lícula es desplega com un retrat coral, amb diferents punts de vista, inclosos els d’un policia i un treballador d’un banc. “No hi ha cap policia que es faci policia per treure famílies de casa seva, o potser n’hi ha un -diu Eduard Cortés-. En un desnonament que vaig veure recordo la imatge d’un policia traient una criatura i vaig pensar: «Segur que té una filla de la mateixa edat i és impossible que això ho visqui com una cosa freda». Després vaig assabentar-me a través del sindicat de policies que hi havia hagut moltes baixes i policies que demanaven no fer-ho”. Una reacció similar va observar Cortés en “empleats de banca que després de conviure al barri amb tots els veïns es trobaven que estaven a punt de perdre la casa i demanaven el trasllat”. “Evidentment la tragèdia central és la del desnonat, però també s’havia d’explicar que hi ha molt de dolor al voltant”, diu.

Més continguts de