El superheroi refugiat de 'Jupiter's moon' triomfa al Festival de Sitges

SitgesSeguint una tradició que comença a ser preocupant, el jurat de Sitges ha tirat per terra totes les apostes sobre el palmarès de crítica i públic atorgant el premi a la millor pel·lícula a 'Jupiter's moon', de l'hongarès Kondrél Mundruczó, que aborda la crisi dels refugiats a través de la història d'un siri de Homs que en el procés de travessar la frontera d'Europa acaba convertit en una espècie de superheroi messiànic.

L'Aryan, el protagonista, és interceptat per la brutal policia hongaresa i acaba tirat a terra, tirotejat per un oficial, però enlloc de morir, s'eleva com un àngel… o un superheroi. Més tard, al camp de refugiats, un metge corrupte descobreix els poders de l'Aryan i l'ajuda a escapar-se per explotar el seu talent miraculós en demostracions privades.

Mundruczó, que s'ha fet un nom al circuït europeu de cinema d'autor fent servir com a plataforma el Festival de Canes, dirigeix 'Jupiter's moon' amb un múscul notable, filmant en pla seqüència persecucions de cotxe trepidants i trobant solucions originals i efectives per mostrar els poders de l'Aryan, justament mereixedors del premi als millors efectes especials. Però com en les anteriors 'White god' i 'Llavor de maldat', la pel·lícula arrossega el llast del simplisme dramàtic de l'hongarès, que no té la subtilesa com a virtut i mostra una clara tendència al sensacionalisme introduint forçadament la figura d'un terrorista suïcida que travessa la frontera amb l'Aryan.

'Jupiter's moon' s'ha imposat al palmarès passant per davant de títols com 'A ghost story' i 'Brawl in cell block 99', favorits de crítica i públic, en una decisió xiulada per alguns durant la lectura del palmarès però que valida la clara aposta del Festival de Sitges per un cineasta a qui divendres lliuraven el premi honorífic Màquina del Temps i del qual s'ha recuperat especialment aquesta edició el seu primer film, 'Johanna', inèdit comercialment. "És una pel·lícula que apel·la tant al cor com a la ment, vam sortir emocionats de la projecció", ha justificat el director Gary Sherman, un dels membres del jurat, que va assegurar que la decisió es va prendre de forma "unànime".

Doblet de 'Thelma' i venjances femenines

L'altra gran triomfadora del palmarès ha estat la danesa 'Thelma', de Joachim Trier, que també barreja cinema social i poders paranormals, en aquest cas manifestats per una universitària condicionada per la repressiva educació dels seus pares. El premi especial del jurat i el de millor guió són un reconeixement excessiu per a un film estilitzat i fred, una 'Carrie' esbravada i sense ànima que també ha pescat el Méliès d'Argent a la millor pel·lícula.

Més sentit tenen el premi a la millor direcció per a Coralie Fargeat pel 'thriller' de venjança 'Revenge' (també guardonat amb el Citizen Kane al millor debut) i sobretot el de millor actriu per a Marsha Timothy pel 'neowestern' indonesi 'Marlina the murderer in four acts'. Les dues pel·lícules coincideixen a relatar la violació d'una dona i la seva venjança: són històries d'emancipació i empoderament femení davant la violència masclista. "Durant molts anys, el cinema de gènere ha tingut una orientació exclusivament masculina i és fantàstic veure sorgir un nou cinema de gènere en clau femenina", ha apuntat Sherman.

El palmarès de la competició oficial el tanquen el premi al millor actor per a Rafe Spall, protagonista de 'The ritual', i el de millor fotografia per a una de les grans favorites, 'A ghost story', rescabalada en part pel premi del jurat jove a la millor pel·lícula. El premi de la crítica ha fet justícia amb dos dels títols més interessants de la competició: 'El sacrificio de un ciervo sagrado' i 'As boas maneiras'. L'esbojarrada 'Dave made a maze' ha guanyat el premi de Noves Visons One, 'Dawson City: Frozen time' el de la més experimental Noves Visions Plus, 'Brigsby bear' el de Discovery i 'Tehran taboo' el d'Anima't. Els gran oblidats del palmarès, però, són 'Brawl in cell block 99' i 'Caniba', que se'n van amb les mans buides.

Pel que fa a les xifres de la 50a edició de Sitges, el director del festival, Ángel Sala, va informar que la venda d'entrades ha crescut un 10% respecte a l'any passat, i aquest divendres havia arribat a les 65.000, rècord del festival. El nombre total d'espectadors, 200.000, també representa una nova fita històrica.