CINEMA

La superproducció àrab d’Agustí Villaronga que retorna el cinema a l'Aràbia Saudita després de 30 anys

El director presenta al BCN Film Fest ‘Nacido rey’, que recrea el viatge del jove príncep Faisal a Londres

El 1919, quan la península Aràbiga era un territori dominat per diferents tribus enfrontades sota la mirada interessada de les potències occidentals, el govern britànic va convidar l’emir de Nejd, futur rei de l’Aràbia Saudita, a viatjar a Londres en visita diplomàtica. Ell, però, va enviar-hi el seu fill de 13 anys, el príncep Faisal, que va viatjar a la capital anglesa. Allà, a més de conduir cotxes, visitar monuments, contemplar per primer cop el miracle de la fontaneria i les bombetes de llum, es va guanyar l’amistat de la princesa Maria i el respecte de prohoms com el rei Jordi V, Winston Churchill i Lord Curzon, el secretari d’Afers Exteriors.

Agustí Villaronga: “És important mostrar com és el sexe dels pobres”

Aquesta és la història de Nacido rey, presentada ahir al BCN Film Fest, un projecte internacional finançat en part per l’Aràbia Saudita que, d’aquí unes setmanes, quan acabi el ramadà, serà la primera pel·lícula que es projectarà al país àrab després de tres dècades de prohibició del cinema. La sorpresa d’aquesta superproducció històrica amb maneres de telefilm luxós arriba quan veiem el nom del director, el mallorquí Agustí Villaronga, a qui estem més habituats a veure explorant la sordidesa moral de societats devastades en films com ara Pa negre i Tras el cristal. “És un encàrrec -aclareix el director-. Moltes de les pel·lícules que he fet ho són. Pa negre, El rey de La Habana i Incerta glòria eren encàrrecs. Però aquesta és la primera vegada que dirigeixo un guió que no és meu”.

“Reticències quasi morals”

Va ser el productor espanyol Andrés Vicente Gómez, que fa uns anys que viu a Riad, qui li va fer arribar una proposta que d’entrada va rebutjar per les “reticències quasi morals” que li generava. “Primer, perquè era una pel·lícula molt gran i això em feia una mica de por [el pressupost és de 18 milions]. Però també perquè la història té molta relació amb un país molt impopular, l’Aràbia Saudita”. Villaronga no és aliè a les realitats d’un país que Amnistia Internacional ha denunciat repetidament perquè restringeix la llibertat d’expressió i els drets de les dones i d’altres minories. L’homosexualitat, per exemple, és un crim. “És cert que s’hi produeixen coses fortíssimes. Fa poc van executar 37 persones de cop! Però passen coses similars a la Xina, a Rússia o als Estats Units. Alguns amics em diuen: «Per què fas la pel·lícula?» Però jo no soc un polític, jo soc un director de cinema”.

Agustí Villaronga : "El doblatge sempre va en contra de la pel·lícula"

Qui el va acabar de convèncer per acceptar la proposta va ser l’escriptor Ray Loriga, autor d’una primera versió del guió. “Em va dir que aquestes pors pel tema dels drets humans eren absurdes, perquè al cap i a la fi el projecte no el finançava només l’Aràbia Saudita, sinó també Anglaterra, Espanya i Alemanya. I, de fet, tracta el rerefons dels problemes que té ara el país per com el van oprimir les potències occidentals. I per entendre el present cal conèixer el passat”, diu.

Per a Villaronga, la visió d’Occident sobre la societat àrab està molt esbiaixada: “Ens pensem que som el melic del món, però és com jutjar els Estats Units per Donald Trump. El príncep Mohammed bin Salman, tot i estar suposadament involucrat en la mort del periodista Jamal Khashoggi, està fent molt per obrir el país. La policia religiosa va desapareixent i les dones comencen a tenir drets”.

Una monarquia en clau heroica

El director lamenta que algú pugui “carregar-se” la pel·lícula “només perquè està finançada per un país que es passa els drets humans pel forro”. A més, diu, Nacido rey és “una pel·lícula blanca, un film d’entreteniment històric protagonitzat per un nen”. Un nen, tot sigui dit, imbuït d’un sentit de la responsabilitat i de l’honor impropi de la seva edat, que torna a casa com un heroi després d’inclinar la posició britànica a favor del seu pare. Villaronga, però, no creu que presentar la història així contribueixi a blanquejar la imatge de la casa reial saudita. “La pel·lícula no enalteix la monarquia, simplement no la critica. Jo no els defenso, però un país és més que els seus dirigents. I no es pot amputar la manera de parlar d’una cosa que per a ells és important”, diu.

Aràbia saudita, el regne de la injustícia

Conscient de la mala imatge de la família reial saudita arran de l’assassinat de Khashoggi, Villaronga recorda que el film parla de la formació del regne, no del seu present. “El que intentem és esbrinar d’on venen les llavors del mal. I la pel·lícula vol assenyalar que van ser els occidentals els que van posar armes en mans de tots els bàndols. La gran revolta àrab de Lawrence d’Aràbia és una gran mentida; ell era un mercenari del govern anglès”.

Més continguts de