El talent coreogràfic dels ballarins catalans
Després de l’èxit que va suposar l’any passat la Gala de Ballarins Catalans al Món, el Centre Cultural de Terrassa ha apostat amb força per una segona trobada, els dies 16 i 17 de febrer
BarcelonaGala de Ballarins Catalans al Món
CENTRE CULTURAL TERRASSA 17 DE FEBRER
Després de l’èxit que va suposar l’any passat la Gala de Ballarins Catalans al Món, el Centre Cultural de Terrassa ha apostat amb força per una segona trobada, els dies 16 i 17 de febrer, que ens ha permès descobrir nous ballarins formats a Catalunya i establerts en diferents companyies europees, alguns dels quals, a més, signaven la seva pròpia coreografia. És el cas de la parella més aplaudida de la nit, Júlia Cortés i Francesc Fernández, residents al teatre alemany de Lüneburg, que van ballar dues peces pròpies originals, elegants i de gran dificultat tècnica. Si a Otra Luna van interpretar un meravellós tango, precís i potent, deixant-se portar per la música minimalista de l’islandès Sigur Rós, a Endless fall vam quedar subjugats per una coreografia hipnòtica i arriscada basada en l’acroioga, en la qual ella es mantenia flotant en l’aire sobre el cos d’ell en un exercici de ductilitat i força que projectava formes d’extraordinària bellesa i que van arrencar els bravos d’un públic enfervorit.
L’altra gran parella de la nit va ser la formada per Núria Salado i Carlos Montalván (només van actuar diumenge), amb dues peces de tall neoclàssic, La traviata i Carmen, signades per Fredy Franzutti: ella etèria a la primera i provocadora a la segona,i sempre amb una tècnica de primer nivell. Com també ho va ser la d’un Ricardo Castellanos de salts imponents per elevació, dificultat i potència que va crear un extraordinari Acteó.
Més desiguals van ser les parelles restants en les seves interpretacions dels clàssics passos a dos dels ballets de repertori, però tots ells van excel·lir en l’execució de peces més contemporànies. Mariona Garcia Fornell i Sergio Méndez, del Ballet de Moràvia i Silèsia, van interpretar una elegant i lleugera Eness thoughts, amb música de Max Richter i coreografia de Méndez. També va ballar la seva pròpia coreografia, amb Natalie Franke, Jaume Costa, del Landestheater Coburg, a Mosaic, amb música de Philip Glass i inspirada en Gaudí, un treball de gran dificultat en els portés i al qual va faltar un punt de frescor interpretativa.
La sorpresa de la nit va ser l’aparició del ballarí cubà Kevyn Martínez, a qui hem pogut veure aquests dies als cinemes interpretant Carlos Acosta a la pel·lícula Yuli. Martínez va substituir el lesionat Roger Cabrera interpretant al costat d’Aina Gargallo l’emotiva Vestida de nit de la cantant Sílvia Pérez Cruz, amb coreografia de Maria Rovira.
La salutació final amb tots els ballarins destacant el moment més espectacular de la seva peça va ser la cirereta d’una vetllada en què es confirma, un cop més, el talent interpretatiu, i ara també coreogràfic, dels ballarins catalans que treballen arreu del món.
