Publicitat
Publicitat

LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

El talent jove s’obre camí a la Fira de Bolonya

Entre els nous il·lustradors destaquen Marta Altés, Aina Bestard i Bernat Cormand

Els il·lustradors sempre ens estem dibuixant a nosaltres mateixos -diu Aina Bestard, i ràpidament corregeix la seva afirmació, potser perquè als llibres que ha publicat explora què s’amaga dins el bosc o sota l’aigua del mar-. Dibuixem tal com som. Dibuixem la nostra manera d’entendre el món”. A ella li diuen que les seves il·lustracions transmeten, per sobre de tot, “delicadesa”. Les primeres vegades que Bestard va visitar Bolonya va ser com a dissenyadora: llavors feia sabates per a Vialis. Quatre anys enrere va decidir reinventar-se professionalment i va acabar trepitjant per primera vegada la fira del llibre infantil i juvenil. Des de llavors ha publicat quatre títols -entre els quals hi ha el supervendes Què s’amaga dins el bosc? (Cossetània, 2014): 100.000 exemplars, traduït a quinze llengües- i forma part dels 42 il·lustradors seleccionats per a l’exposició Sharing a future: books in Catalan.

Entre els autors inclosos a la mostra comissariada per Paula Jarrin hi ha els joveníssims Albert Arrayás i Júlia Sardà -de menys de 30 anys- i una majoria de representants de la generació nascuda a la dècada dels 70, entre els quals hi ha Albert Asensio, Mariona Cabassa, Pere Ginard, Anna Llenas, Oriol Malet, Roger Olmos i Bernat Cormand. “ Jo tinc més formació literària que artística -avança Cormand-. Primer vaig estudiar filologia catalana, i més endavant vaig fer un màster de teoria de la literatura i literatura comparada”. El 2007 va fer equip amb la seva mare, Fina Rifà, que va il·lustrar el conte que ell va escriure, Set al cel (Sd Edicions). A El dibuixant d’óssos (2008) va debutar en la il·lustració. “A casa dibuixàvem bodegons -recorda-. Tot i que em vaig dedicar a l’edició durant molt de temps, aquest treball inicial amb la mare em va fer adonar que dedicar-me a la il·lustració era factible”. Potser perquè va debutar relativament tard, Cormand té clar que si ha d’escollir entre “versatilitat o camí propi” es queda amb la segona opció. Treballa il·lustracions de format petit, sempre d’una minuciositat remarcable. “ No tinc un traç ni fresc ni ràpid ni puc dibuixar el que veig -assegura-. Les meves il·lustracions són molt reflexives”. Un dels seus llibres més bonics és El nen perfecte (Sd Edicions, 2012). El protagonista té una conducta modèlica, amb l’afegitó que a les nits li agrada transvestir-se. “El projecte que estic movent aquests dies a la fira és El cap als núvols -diu-. Ja el tinc acabat i muntat. Espero trobar algun editor”. Cormand dirigeix actualment la revista Faristol del Consell del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya.

Sharing a future: books in Catalan inclou també il·lustradors nascuts a la dècada dels 80. A més d’Aina Bestard hi ha Pep Boatella -que es va ocupar d’una magnífica edició d’ El barret prodigiós i la barraca de monstres, de Pere Calders (Comanegra, 2016)- i Marta Altés, de qui a Bolonya es pot veure una mostra de l’encantador i oníric Petita a la jungla, publicat fa uns mesos a Blackie Books. Va debutar-hi amb Sóc una artista el 2014, que un any abans havia aparegut en anglès. “Vaig deixar la feina de dissenyadora gràfica per estudiar un curs d’il·lustració a la Cambridge School of Art”, fa memòria. El seu primer llibre, No! (2011), sintetitza en una paraula la protesta bàsica de molts nens i nenes. “Potser s’identifiquen fàcilment amb el tipus de conte que faig -diu-. Són fàcils de llegir i no hi ha lliçons. Estan pensats perquè s’ho passin bé!” Entre els projectes més recents d’Altés hi ha la il·lustració d’una antologia de poemes de Maria-Mercè Marçal, Tan petita i ja saps..., per a la valenciana Andana.

David Cirici guanya el premi Strega infantil

Bologna i Catalogna són un binomi que funciona com a rima”, deia Virginio Merola, l’alcalde de la ciutat italiana, durant la inauguració de la fira del llibre infantil i juvenil. Les seves paraules van ser profètiques: a més de l’excel·lent acollida que van tenir les activitats i mostres catalanes, David Cirici rebia ahir el segon premi Strega Ragazze e Ragazzi per la traducció italiana de Molsa.

La novel·la va ser publicada en català i en castellà el 2013: ja havia aconseguit el premi Edebé, dotat amb 30.000 euros. L’Strega Ragazze e Ragazzi, un guardó prestigiós a obra publicada, recompensa el guanyador amb 5.000 euros i el traductor amb 2.000. En italià, la novel·la està publicada per Castoro. “L’edició és preciosa”, reconeix Cirici, que ja ha vist Molsa traduïda al xinès, al turc i a l’alemany. Aviat es publicarà en portuguès i holandès. Segur que abans que s’acabi la 54a Fira de Bolonya l’editorial n’haurà venut els drets a unes quantes llengües més: l’Strega és un premi amb projecció i un dels esdeveniments centrals de la fira. “Crec que és el meu millor llibre: a més, no em sembla només infantil -diu Cirici-. Molsa és una metàfora de la meva vida”. Al gos pelut, bondadós i suau que titula la novel·la li toca patir la tragèdia de la guerra. La casa on vivien els nens que li feien pessigolles desapareix sota les bombes. En Molsa ha de buscar-se la vida entre les runes, amb l’obsessió de trobar la Janinka i en Mirek, a qui estima tant.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT