ART
Cultura 20/03/2019

El tapís monumental de la Miró, també per darrere

El públic podrà veure la cara oculta de l’obra mentre s’hi fan tasques de conservació

i
Antoni Ribas Tur
2 min
La restauradora Elisabet Serrat elimina la pressió que el mur exerceix en la llana del tapís amb vapor fred.

BarcelonaA la Fundació Joan Miró han acomplert un vell somni de l’artista: les tasques de conservació que s’estan portant a terme al Tapís de la Fundació permeten veure per primera vegada, com volia Miró, les dues cares de l’obra. La restauradora que hi està treballant, Elisabet Serrat, acabarà la feina dilluns, i des de dimarts fins al 12 de maig els visitants podran fer la volta a l’obra pel passadís de dos metres que s’ha creat perquè els tècnics puguin treballar. Després tornarà a la seva posició habitual.

Per al net de Joan Miró, Joan Punyet Miró, el tapís és “una de Les Tres Gràcies de Miró, juntament amb els tapissos de la National Gallery de Washington i de la Fundació Maeght”. “A Washington potser han posat més èmfasi en la conservació del seu tapís, però nosaltres ho fem en el moment adequat”, subratlla. De fet, el de Barcelona està en molt bon estat, com s’ha pogut comprovar ara, tret que la vivor dels colors, sobretot el groc i el vermell, s’ha esvanit una mica. Per al director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel, un dels aspectes “més importants” de la conservació del tapís és que l’han pogut compartir amb els visitants. La feina va començar comprovant l’estat del mur que hi ha darrere del tapís. “Estava en perfectes condicions”, afirma la restauradora Elisabet Serrat. Pel que fa estrictament a l’obra, se li ha tret la pols amb un aspirador. La part posterior està coberta amb un folre que ara s’ha aixecat parcialment, i Serrat ha aplicat vapor fred a la zona que ha quedat a la vista per “relaxar” la pressió del mur en materials com la llana.

La feina d’Elisabet Serrat continuarà després que el tapís torni a la seva posició inicial, ja que farà estudis colorimètrics i investigarà el tipus de llana que es va fer servir i d’on prové amb vista a futures tasques de conservació.

La part posterior del tapís també permet evocar com es va realitzar, de baix a dalt i amb Miró i Josep Royo supervisant la feina de les teixidores. El Tapís de la Fundació fa 7x5 metres i pesa prop d’una tona -es pesarà al final dels treballs per concretar-ho-, i es va prendre la decisió d’exposar-lo contra una paret precisament per raons de pes.

El primer projecte en què va treballar Miró era d’un tapís quadrat i més petit, de quatre o cinc metres. Juntament amb l’arquitecte de la fundació, Josep Lluís Sert, havia pensat exposar-lo penjat a l’actual sala d’escultures perquè el públic el veiés també per darrere quan pugés la rampa per anar al primer pis del museu. “Miró va començar a treballar en el tapís quan l’edifici de la fundació no estava acabat, i es fiava molt del criteri de Sert”, explica la cap de l’arxiu de la institució, Teresa Montaner.

Les tasques de conservació van començar a mitjans de febrer i el pressupost és de prop de 20.000 euros. Per aconseguir-los, la Fundació Joan Miró va organitzar un sopar benèfic a l’Hotel Majestic.

stats