BarcelonaSi bé la tardor és sinònim de novetats literàries, enguany seran menys les llibreries que podran acollir i mostrar als seus aparadors els nous títols de la temporada. Una sèrie d’establiments d’arreu del país han anunciat un rere l’altre que tanquen portes. A Catalunya l’any 2016 hi havia 806 establiments llibreters. El mapa de les llibreries no s’ha actualitzat des d’aleshores però tot indica que ara n’hi ha menys. Han tancat llibreries urbanes i relativament joves que no han pogut superar el ritme constant de desacceleració econòmica, i llibreries de comarques veteranes que no han trobat un relleu. Entre aquestes últimes hi ha Serret Llibres, de Vall-de-roures, capital del Matarranya. Aquest cas és especialment trist perquè era un establiment històric que es va fundar el 1982 de la mà del llibreter i activista Octavi Serret. La llibreria oferia un fons ric de títols sobre les Terres de l’Ebre i el Matarranya, i era l’única d’aquestes característiques a la Franja. “Ja són quaranta anys a la llibreria i són etapes de la vida que cal tancar. La meva passió per ser llibreter s’ha acabat diluint des de fa uns tres anys perquè estem en una comarca de 8.000 habitants dels quals un 5% llegeixen i un 1% compren llibres”, explica Serret, que ha merescut diversos guardons al llarg de la seva carrera, com la Creu Sant Jordi i el Premi Nacional de Cultura 2009. La Llibreria Serret com a tal desapareix, però en canvi es transforma, a partir de l’1 de gener del 2020, en la seu de l’Associació Cultural Ilercavònia Terra Nostra, una entitat nascuda el 2015 a Tortosa. “Volem treballar per recuperar el llegat dels ilercavons a nivell arqueològic i cultural -explica Serret-. Des de la seu es promouran activitats al voltant d’aquest tema, i hi haurà un fons reduït de llibres i revistes especialitzats en els ilercavons”.
Imatge de la llibreria Som Negra, situada a l'Eixample
El 31 d’octubre serà l’últim dia que obrirà les portes Punt de Llibre, situada al número 11 del carrer Bisbe Messeguer de Lleida. Miquel Bernal la va fundar el 1985. “Tinc 67 anys i em jubilo. Cap dels meus dos fills ha volgut continuar el negoci. Han vingut persones interessades a fer un traspàs, però quan veuen tot el que implica, la gestió dels 300 m( 2) que té la llibreria, s’ho han repensat i no he trobat relleu”, comenta Bernal. “Ha sigut molt dur emocionalment i fins i tot em vaig plantejar de continuar uns anys però, amb un sector tan feble i un mercat tan deteriorat, he vist que no pagava la pena”, afegeix.
Aquests tancaments s’afegeixen al de La Gavina de Palamós, a l’agost, de 42 anys d’història. Montse Cargol, la propietària, va fer aleshores unes declaracions a l’emissora empordanesa Ràdio Capital: “Ha sigut una decisió presa a contracor perquè hi ha molt sentiment, però és molt complicat mantenir el negoci”. Una altra comarca que s’ha vist afectada per aquesta onada de tancaments és Osona: l’any passat va tancar la veterana La Tralla a Vic, amb 42 anys d’història.
Gràcia, més òrfena de llibres
La llibreria La Memòria, situada al cor de Gràcia de Barcelona (plaça de la Vila), tanca el 31 d’octubre després de sis anys d’oferir al públic llibres especialitzats en història. Els dos fundadors són Xavier Cortés i Mireia Gispert, i la van obrir la tardor del 2013. “Sabíem a què ens exposàvem i teníem ganes que funcionés, tot i ser conscients que era un projecte romàntic, però era un món que ens agradava molt i vam decidir dedicar-hi cadascun mitja jornada, i l’altra mitja fèiem una altra feina perquè ja sabíem que no era cap negoci”, explica Cortés. Arran de la decisió de la seva sòcia de fer una altra activitat a temps complet, van estar buscant un relleu a l’Escola de Llibreters de la UB. “Dos mesos després no han reeixit les dues alternatives que eren viables: no poder treure un sou d’aquest negoci espanta la gent!”
Imatge de la llibreria Serret llibres, situada a Vall-de-Roures
Respecte als motius pels quals hauran d’abaixar la persiana, Cortés considera que Amazon no és el problema. “La competència directa més aviat la trobem en el mercat de l’oci. Abans hi havia poques alternatives i jo mateix, de petit, quan no hi havia res a la televisió que m’interessés, em posava a llegir: avui dia això ha canviat i tens molt per triar i remenar”. Tanmateix, creu que les polítiques de defensa de les llibreries no són “adequades”. “Donen ajuts per modernitzar els establiments però el que necessitem són ajuts per als lloguers elevats de Barcelona”. Altres ciutats europees, com París, duen a terme una feina de protecció de les llibreries de barri a través d’ajut als lloguers. L’Ajuntament de Barcelona ofereix diverses línies d’ajut: per pagar l’IBI; a projectes de caràcter puntual, artístics, tecnològics i literaris; i de divulgació de la creació dins el programa Barcelona Ciutat Literària de la Unesco. Finalment, hi ha una línia de “rehabilitació i dotació d’equipament tècnic”. En total, el 2018 es van atorgar 146.824 euros.
“No podem resistir més”
L’única llibreria que quedava especialitzada en literatura de gènere i criminal a Barcelona, SomNegra, al carrer Aragó 108, se suma al reguitzell de tancaments. “No podem resistir més”, afirma el llibreter en un comunicat. Miguel Ángel Díaz va agafar el relleu al malaguanyat Paco Camarasa quan va tancar Negra y Criminal a la Barceloneta. Va obrir fa dos anys i prèviament ja portava una llibreria online amb el mateix nom. “Els llibres venuts no cobreixen les despeses que el projecte necessita. Hi ha molta inversió de temps, energia i diners en aquests set anys de SomNegra, però hem arribat a un punt de no retorn: no podem resistir més”.
Una situació molt similar viu La Temerària, una llibreria especialitzada en humanitats que va obrir el 2015 a Terrassa. “Nosaltres de moment no tanquem però estem sempre amb l’espasa de Dàmocles damunt del cap, sempre al límit de l’endeutament i de l’esforç”, explica Àlvar Masllorenç, el seu propietari. “O rutlla o haurem de tancar aviat”, sentencia. Masllorenç va enviar a les xarxes una carta oberta, “Necessitem el vostre ajut”, en què exposa el tràngol econòmic pel qual passa l’establiment. “La competència és ferotge i moltes cadenes camuflen descomptes”, denuncia. De moment, ja han organitzat una sèrie de concerts per recaptar fons i “salvar” la llibreria.
Per sort, a l’altre extrem hi trobem que neixen llibreries disposades a regenerar el panorama, com ara La Panafricana, al barri de Sant Antoni de Barcelona, especialitzada en literatura africana. “Ens agradaria que fos un punt de trobada de la comunitat africana a la ciutat. Tindrem llibres en diferents idiomes sobre l’Àfrica i organitzarem activitats”, assegura Carina Garcia, de la llibreria. L’impulsor és Oumar Diallo, editor d’Ediciones Wanafrica. Conscients de les dificultats, de moment només obriran a les tardes i dissabte tot el dia.
La nova llibreria de Tatxo Benet
Un altre projecte que avança a bon ritme és la nova Llibreria Ona, que estarà oberta i rodada per Sant Jordi. Situada a la cruïlla entre Pau Claris i Gran Via tindrà mil metres quadrats que es repartiran entre diferents espais. “Tots els llibres seran en català i en conjunt serà un centre cultural amb moltes activitats. També hi haurà un gran espai amb llibres de segona mà que la gent podrà agafar i llegir o fullejar allà mateix”, diu l’empresari i activista cultural Tatxo Benet. Pel que fa a la decoració, no serà gens convencional, sinó “moderna”, i amb moltes obres d’art.
Simulació de la llibreria Ona
Per la seva banda, la Nollegiu, del Poblenou, fundada el 2013, ha anunciat recentment que obrirà una nova llibreria al Clot (Valencia, 608): “No és una franquícia. Som nosaltres mateixos i volem conservar la filosofia de proximitat, passió i dinamització cultural al voltant de la lectura”, diuen en un comunicat. Segons les previsions de la llibreria, s’inaugurarà abans d’acabar l’any. L’actual edifici del Poblenou es coneix com La Juanita, i els responsables es plantegen batejar el nou establiment com El Juanito.
El gremi està preocupat per la desacceleració del sector, però assegura que el saldo continua sent “positiu”
Des del Gremi de Llibreters de Catalunya assenyalen que moltes d’aquestes baixades de persiana corresponen a un cicle natural del negoci llibreter, i que cada cas és diferent segons la zona. Algunes han patit la pressió turística, com La Gavina; i a Barcelona, la immobiliària. “Estem en alerta perquè, tot i que per cinquè any consecutiu hem constatat un augment de la facturació, estem en desacceleració des de fa tres anys i les estructures són molt febles”, explica Marià Marín, el secretari tècnic. “El problema és que és un negoci amb molt poc marge i la competència cada vegada és més gran. Estem assistint a un canvi d’hàbits d’oci que ens està afectant molt, a part del fet que tenim un 32% de gent que no llegeix mai, per tant, un dels fronts essencials és fomentar la lectura”.
En el cas d’Amazon, Marià Marín denuncia la lentitud de la llei per fer front a una empresa que té una logística cada vegada més ràpida i que fa “elusió fiscal”, la qual cosa la fa més competitiva. “La Generalitat no els va imposar cap condició per vetllar pel sector del llibre quan es van instal·lar a Catalunya, en canvi a França sí que ho van fer per establir-se a Marsella”.
Amb tot, Marín és optimista: “El saldo continua sent positiu i apareixen nous projectes”.
![Imatge de la llibreria Som Negra, situada a l'Eixample](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
