ELS LLOCS TENEN MEMÒRIA
Cultura 31/07/2018

El teatre de la vida berlinesa

Al Prater Garten, una cerveseria a l’aire lliure, fa 170 anys que alegren les nits d’estiu als berlinesos, mani qui mani

i
Toni Padilla
3 min
El Prater Garten, a Prenzlauer Berg, un barri que va quedar a la part oriental durant la Guerra Freda.

Expliquen que un grup de membres de l’Sturmabteilung, l’organització paramilitar del Partit Nazi, va formar a l’entrada del Prater Garten de Berlín. Però un cop van creuar la porta amb la intenció de fer parar un concert on sonava música jazz, van ser rebuts amb una pluja de gots de vidre. Van marxar amb la cua entre cames, plens de blaus i cops, però malauradament hi van tornar anys més tard i es van sortir amb la seva. En molts indrets d’Alemanya, als jardins de cervesa, els populars biergarten, s’hi veu passar la vida. La història de molts barris i pobles es podria escriure amb les anècdotes de les nits en què arriba el bon temps i la gent es reuneix a l’aire lliure per anar bevent. I poques cerveseries a l’aire lliure expliquen tantes històries com aquesta de Berlín, al barri de Prenzlauer Berg.

Un barri popular

Aquest és un barri amb caràcter, on els artistes sempre s’han sentit a gust i els veïns no s’han portat gaire bé amb les autoritats. Però quan s’hi va començar a beure no hi havia ni barri. Primer va arribar la cervesa, després les cases. El 1837 la gent ja es reunia en aquest lloc, que llavors era un bosc als afores de Berlín, tot i que la zona no es va convertir en una cerveseria a l’aire lliure organitzada fins al 1852, quan Paul Kalbo va llogar els terrenys i hi va aixecar una caseta. Kalbo devia ser un home inquiet, ja que el 1867 va demanar permís a les autoritats per organitzar concerts i representacions teatrals al Prater Garten. El negoci creixia i Kalbo va associar-se amb una cerveseria important, la Pfefferberg, per satisfer la demanda. També creixia la ciutat. Tant, que els edificis van envoltar el bosc on hi havia la cerveseria. El bosc va convertir-se en un pati interior.

Cervesa i punys alçats

A Prenzlauer Berg no deixaven d’arribar-hi famílies, sobretot de l’Europa de l’Est, atretes per les oportunitats laborals de Berlín. Al barri hi havia la densitat més alta de bars, quatre per cada 100 famílies, i el Prater Garten era dels més estimats, especialment per la seva aposta pels espectacles teatrals. L’espai, però, també es va polititzar, ja que en un barri de treballadors com aquest els moviments d’esquerres van organitzar-se. Ja el 1870, al Prater Garten s’hi reunia l’Associació d’Obrers Alemanys. L’espai es convertiria en un lloc de trobada habitual per celebrar el Primer de Maig, amb baralles amb la policia i reunions presidides pels grans líders marxistes de l’època, com Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg. Malgrat que la família Kalbo va intentar donar un toc elegant al negoci apostant pels concerts de música clàssica, el caràcter popular del barri va condicionar la manera de ser d’una cerveseria que els Kalbo perdrien als anys 20, quan un empresari del món del cinema va posar diners per oferir un nou servei: cinema a l’aire lliure. Als anys 20, pel Prater Garten hi passarien l’escriptor Joseph Roth i el dramaturg Bertold Brecht, abans que l’ascens de Hitler acabés amb la vida de molts clients habituals, assassinats pel fet de ser jueus o d’esquerres. A quatre cantonades de l’entrada, situada al carrer Kastanienallee, 7-9, encara es pot visitar el preciós cementiri jueu del barri.

La força del teatre

El 1945, després d’un curt període en què la cerveseria es va omplir d’uniformes soviètics, el parc va convertir-se durant dos anys en la seu del Volksbühne, una companyia de teatre molt arrelada al barri que tenia la seu central a la plaça Rosa Luxemburg, en obres. I va ser precisament la Volksbühne (el teatre del poble, en alemany), que als anys 90, després de la caiguda del Mur, va donar una nova vida a la cerveseria quan semblava que podia desaparèixer. S’havia convertit en un pati interior d’unes cases amb uns quants arbres, ple de borratxos. Però la pressió del barri va salvar un espai que des de fa 20 anys ha recuperat la vida amb més força que mai, amb representacions teatrals, un restaurant i concerts. El jardí obre de l’abril al setembre, però quan plou o neva el restaurant segueix obert per mantenir viva una tradició que va camí de complir 200 anys.

‘La casa del llac’, de Thomas Harding

El britànic Thomas Harding explica la història de la seva família i també la de la ciutat de Berlín durant més d’un segle utilitzant com a fil narratiu una caseta en un llac als afores de la capital, un lloc que va ser propietat dels seus avis, jueus alemanys que van fugir del nazisme.

stats