Hi ha alguna manera més bona de mesurar la penetració cultural d'un fenomen que les seves paròdies? L'univers de Star Wars ha estat especialment fèrtil en aquest sentit. I el primer a treure suc a la saga galàctica va ser el mestre de la paròdia Mel Brooks, que a La boja història de les galàxies va fer seu l'univers de George Lucas convertint Rick Moranis en un Darth Vader miop.
Però Brooks només va ser el primer d'una llarga llista. A partir dels 90 van començar a arribar homenatges d'una generació de directors que havien crescut estimant la saga galàctica. Kevin Smith n'és el millor exemple: a Clerks teoritzava sobre la mort dels treballadors de l'Estrella de la Mort, a Mallrats intentava agafar objectes amb la Força i a En Zack i la Miri fan una porno no hi podia faltar la versió hardcore de Star Wars : Star whores .
En els últims anys han proliferat les paròdies televisives: els tres especials de la sèrie animada Padre de familia , els delirants monogràfics de Robot Chicken ... Fins i tot aquí: al Crackòvia vam veure un Núñez vestit de Darth Vader exclamant allò de " Yo soy tu madre, eh? " per colar-se al Bernabéu. I són constants els homenatges a Star Wars en sèries com The Big Bang theory o Spaced . La saga ha transcendit l'àmbit de la subcultura i és avui un referent cultural universal.