Publicitat
Publicitat

En la terrible solitud de l’abandonament

Magnífica interpretació de conjunt amb un sorprenent Pep Pla i sobretot amb una Emma Vilarasau realment posseïda pel desconcert del personatge

La mare és la segona peça d’un díptic familiar de Florien Zeller, tot i que va ser escrita abans que El pare, una obra que hem vist al Romea amb un gran Héctor Alterio. Són dues peces que tenen força en comú. Si El pare parlava d’un home amb Alzheimer, de la seva angoixa, a La mare el diagnòstic no és tan clar però l’angoixa és més acusada, i més accentuada la sensació de no saber gaire bé fins a quin punt el que veiem és real o la figuració d’una mare, l’Anne, presa per un amor patològic cap al seu fill Nicolas. “Es pot estimar massa?”, pregunta l’Anne. Ben segur que quan passa això és quan es confon l’amor amb la necessitat imperiosa, amb l’egoisme propi de qui busca la salvació a qualsevol preu.

A l’escriptura de Zeller sempre hi ha un lloc -petit- per a l’humor, que apaivaga la gravetat del drama, més abundant a El pare que en aquesta mare que el director Andrés Lima ha llegit en clau de relat misteriós. Un clímax de suspens reforçat per la banda sonora, la il·luminació i les finestres que s’obren soles impel·lides per el vent. Al final podem pensar que tot el que veiem és fruit de la psique de l’Anne, d’un laberint mental on es barreja el desig del fill i el dolor per la buidor de la seva vida. Un exorcisme per alliberar tots els dimonis en la seva cruesa.

L’habilitat d’Andrés Lima passa per mantenir l’atenció per damunt de la confusió que genera una informació fragmentada i amb punts de vista diferents que no respon a la lògica del raonament sinó a una hàbil estructura que exigeix una certa entrega de l’espectador. Per això la funció deixa plenament satisfet: malgrat els dubtes que queden en l’aire, i la reiteració -probablement exagerada- d’un mateix problema, hi ha una magnífica interpretació de conjunt amb un sorprenent Pep Pla i sobretot amb una Emma Vilarasau realment posseïda pel desconcert del personatge i que expressa amb terrible i empàtica contundència la seva dolorosa solitud.

‘La mare’, La Villarroel, 6 de febrer

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT