MEMÒRIA HISTÒRICA POLÍTICA CULTURAL
Cultura 30/11/2016

El testimoni gràfic de l’aliança entre Mussolini i Franco

El Museu d’Història de Catalunya mostra les imatges de l’ajuda italiana durant la Guerra Civil

Sílvia Marimon
4 min
El testimoni gràfic de l’aliança entre Mussolini i Franco

BarcelonaDes de finals de juliol de 1936, Franco va comptar amb l’ajuda italiana. Al principi de la Guerra Civil, els militars sortien d’Itàlia amb documentació falsa i vestits de paisà. Però aviat l’aliança entre Franco i Mussolini va ser força ostentosa. Des de la Itàlia feixista van arribar assessors militars, tècnics, pilots, conductors de tancs, artillers... En total, més de 80.000 homes i una notable dotació bèl·lica que es va mantenir fins a l’1 d’abril de 1939. La col·laboració dels feixistes italians es pot resseguir a través de les fotografies: hi ha les imatges que van captar els soldats rasos amb les seves Leica i Contax, les que es van publicar als mitjans de comunicació o les que sol·licitaven, amb finalitats documentals, l’estat major de les forces armades i les oficines polítiques vinculades al ministeri d’Afers Exteriors italià. Totes aquestes fotografies nodreixen l’exposició Fu la Spagna! La mirada feixista sobre la Guerra Civil Espanyola, que es pot veure al Museu d’Història de Catalunya fins al 19 de febrer.

Tropes posant a la rodalia d'Haro el 1938

La mostra, doncs, entrecreua diferents mirades i constata fins a quin punt les imatges poden ser manipulades i utilitzades per un bàndol o l’altre. El 14 de març de 1937 va aparèixer la fotografia d’una dona a la Tribuna Illustrata amb aquest peu: “Un bon exemple de bruixa al servei dels rojos”. En realitat era una fotografia de l’agència Keystone publicada al setmanari francès Vu el 29 de juliol de 1936 amb una descripció força diferent: “El somriure satisfet d’una catalana que ha lluitat de valent”. “Les diferents imatges reflecteixen el punt de vista del règim i també les relacions conflictives entre Mussolini i Franco”, explica Daniela Aronica, que ha comissionat l’exposició amb Andrea Di Michele.

Les contradiccions entre Franco i Mussolini

Mussolini volia accelerar el final del conflicte en contra dels interessos de Franco i exaltar en tot moment el protagonisme de les seves forces. Hi havia cops de colze per veure qui sortia a la fotografia.

Després de la batalla de Santander i fins a l’ofensiva d’Aragó, als legionaris italians se’ls va deixar en reserva. Una decisió que va enfurismar Mussolini. La seva reacció va ser desfermar el terror a la rereguarda i intensificar els atacs de l’aviació italiana sobre objectius civils. La premsa italiana no va informar dels efectes devastadors de les operacions aèries, però els pilots de l’Aviazione Legionaria van documentar minuciosament la pluja de bombes. “Són molt eloqüents les imatges dels bombardejos a les cases privades”, destaca Aronica. “Les persones, si hi apareixen per accident o perquè no poden ser allunyades prèviament, s’ignoren completament”, detalla. És un dels punts àlgids de la despersonalització de la guerra. Tampoc s’informa de les víctimes dels bombardejos.

El deliri estètic de les bombes

Les imatges aèries van impactar molt perquè era la primera vegada que s’obtenien: “És un deliri estètic, es fan comentaris exaltats”, destaca Aronica. Els aviadors presumien de les seves bombes: impressiona veure com una bomba de 250 quilos cau sobre la Fatarella durant la Batalla de l’Ebre o les bombes “dedicades”, entre d’altres, a Manuel Azaña, Dolores Ibárruri o Largo Caballero.

Bombes dedicades a punt de ser carregades a un Savoia-Marchetti a l'aeròdrom de Sòria la primavera de 1937

La premsa oferia una imatge heroica i esbiaixada de l’aviació: explicava que els aviadors llançaven les bombes amb precisió quirúrgica i només atacaven objectius militars. La realitat, però, era molt diferent. No era l’única manipulació. Els diaris italians asseguraven que la població rebia amb entusiasme “l’alliberament”. Les fotografies dels legionaris, però, deixen constància que, durant l’últim any de la guerra, no hi havia tanta eufòria i no tota la població rebia amb els braços oberts els aliats de Franco. Els legionaris Sandri i Lucchi, mentre recorrien els carrers de Tarragona, van captar una pintada: “ España para los españoles! Fuera el invasor! ”. La fotografia es va localitzar a l'arxiu de l'estat major de l'exèrcit italià.

La guerra il·lustrada amb còmics

“Es publicaven fotografies de ciutats caigudes que encara no havien caigut”, explica Aronica. I si no es podien manipular les fotografies, la guerra s’il·lustrava amb dibuixos. És el cas de l’ofensiva de Madrid. “Es tractava d’una guerra estàtica, de trinxeres i de desgast, i aquesta no era la imatge que volien donar els italians”, diu Aronica. El dinamisme dels còmics permetia oferir la versió que preferia Mussolini: escenes de lluita aferrissada que omplien les portades de la premsa italiana.

“Han sigut deu anys d’investigació als arxius. Els últims tres anys han sigut molt intensos”, destaca Aronica. S’han recuperat moltes fotografies privades que acabada la guerra van passar a estar en mans de la censura militar i que “han aparegut” a les fototeques dels Arxius Històrics de les Forces Armades italianes. La majoria no estaven catalogades. “Hem hagut de parlar amb moltes famílies de legionaris perquè ens deixessin les fotografies. Algunes han col·laborat i d’altres no han volgut”, destaca la comissària. “Hem tingut sempre les portes obertes dels arxius militars italians”, afegeix. L’exposició recorrerà diferents poblacions de l’estat espanyol i viatjarà a Itàlia: “És important que viatgi a Itàlia perquè la participació italiana en la Guerra Civil és poc coneguda. No és present en la memòria col·lectiva italiana”, diu Di Michele.

Cerimònia dels legionaris en honor als caiguts

La guerra filmada

A la Filmoteca també s’exhibiran, fins a l’1 de desembre, documentals de la Itàlia feixista sobre la Guerra Civil. Aquest dilluns es va estrenar mundialment el recuperat documental Il legionari italiani in Catalogna, Il legionari italiani in Catalogna que mostra l’acció de les tropes de Mussolini a Catalunya durant l’última etapa de la Guerra Civil. Els serveis de propaganda feixista, càmera en mà, es van situar en la línia de foc. Els documentals exalten l’heroisme dels soldats italians però també deixen entreveure algunes de les contradiccions entre Mussolini i Franco.

La investigació d’Aronica i el centre que dirigeix, Centro di Studi sul Cinema Italiano, culminarà el març del 2019 amb el congrés internacional Iconografía fascista y Guerra Civil Española: fotografía, cine, cómics, ilustraciones.

stats