'1917', el 'thriller' bèl·lic de Sam Mendes i quatre crítiques més

Aquest cap de setmana s'estrenen la inquietant 'El faro' i la sensual 'La innocència'

'1917'

Sam Mendes crea un admirable 'thriller' bèl·lic a través d'un colossal pla seqüència

L’any 2005, Sam Mendes va estrenar Jarhead, la seva primera incursió en el gènere bèl·lic, en què retratava una colla de soldats americans a la I Guerra del Golf, desballestats de pur avorriment en un conflicte armat envoltat de suspicàcies. En canvi, Mendes no sembla tenir dubtes que la I Guerra Mundial, marc de 1917, va ser un període en què la noblesa i les gestes heroiques poden treure el cap entre la massacre; al cap i a la fi, és la guerra en què va combatre el seu avi, tal com revela la dedicatòria final. Continua llegint

'La innocència'

Un retrat fresc, sensual i realista de la fi de l'adolescència

Lucía Alemany forma part d'aquesta onada actual de directores que han convertit el seu debut –en el seu cas, més tardà– en el llargmetratge en una revisió amb tints autobiogràfics i des de la perspectiva femenina dels relats de trànsit a la vida adulta. La cineasta valenciana ressegueix l'estiu en què la Lis (una prometedora Carmen Arrufat) deixa enrere l'adolescència mentre s'enamora, somia en treballar al circ, es queda prenyada, es baralla amb els pares i participa en la quotidianitat festiva del seu poble, Traiguera, al Baix Maestrat. Continua llegint

'El faro'

Pattinson i Dafoe al far de la fi del món

No és casual que a El faro, film febril de rerefons literari i imatgeria mítica, una escena crucial mostri dos cossos masculins xocant entre ells, ballant borratxos fins a caure l'un als braços de l'altre per, poc després, separar-se a cops de puny. Com La bruixa, anterior film de Robert Eggers, aquesta és una detallada peça d'època en què el llenguatge juga un paper crucial: l'espiral de bogeria per la qual descendeixen els dos faroners encallats en una illa de Nova Anglaterra a la fi del segle XIX és narrada en un anglès atàvic que beu tant dels referents literaris (Melville, el més obvi) com de documents de l'època. Continuar llegint.

'El reflejo de Sibyl'

Virginie Efira despunta en el laberíntic retrat d’una terapeuta en crisi

Fa tot just dues setmanes, l’estrena de La verdad de Hirokazu Kore-eda ens recordava que en matèria cinematogràfica la lleugeresa en el to i la densitat conceptual són perfectament compatibles. Una lliçó que no sembla interessar gaire a la directora francesa Justine Triet (autora de la memorable La batalla de Solferino), que a El reflejo de Sibyl es deixa endur per la incontinència i el frenesí a l’hora de retratar el laberíntic calvari d’una psicòloga d’èxit (una tot terreny Virginie Efira) que veu truncats els seus plans de retirar-se a escriure una novel·la per l’aparició d’una actriu de vida tumultuosa (Adèle Exarchopoulos). Continua llegint

'La guerra de las corrientes'

Les ombres de l’electrificació dels Estats Units

El domini de certes tecnologies sorgeix de la suma i superposició de diverses idees, invents i intervencions al llarg de la història. Sabem que la fotografia o el cinema no són patrimoni d'una sola persona, per exemple, però quan parlem de tecnologies més sofisticades, com ara la que permet encendre els fanals dels carrers, l'escenari és complica molt més. El naixement i establiment de la llum artificial va anar acompanyat d'una batalla d'egos i diners amb tres grans figures de la ciència i el mon empresarial vuitcentistes: Thomas Alva Edison, Nikola Tesla i George Westinghouse. Continua llegint