100 tires de l’‘Ot, el bruixot’, amb l’ARA

Barcelona“L’Ot es jubila”. Així es titulava la carta en què una de les filles del dibuixant Picanyol feia públic que el seu pare havia decidit deixar de crear vinyetes del seu personatge més conegut, Ot, el bruixot, que compleix 42 anys i mig. “Ell es jubila jove, però el seu creador ja en té 66 i, després d’inventar i dibuixar més de 1.500 tires per a Cavall Fort, ha decidit posar-hi punt final”. Quan l’ARA va publicar la notícia a la web, molts lectors seus van deixar missatges com aquest: “Moltes gràcies per tants anys de felicitat” o “Quins grans records”. Per això, juntament amb Cavall Fort, el diari oferirà el cap de setmana vinent la selecció 100 tires d’Ot, el bruixot, per conservar-lo tan jove com fins ara. El còmic es podrà aconseguir del divendres 6 al diumenge 8 de juny per quatre euros.

Màrius Serra

“El dibuix és treballat però sobretot eficaç”

“L’Ot, el bruixot ha marcat tota una generació de seguidors”, afirma l’escriptor Màrius Serra, que tenia vuit anys quan el bruixot va aparèixer a les pàgines de la mítica revista per a infants i joves Cavall Fort, el 1961. Entre les seves qualitats, destaca que “Picanyol fa un tipus d’humor interclassista, d’ampli espectre”. I afegeix: “S’ha anat convertint en clàssic, intemporal. No necessites un context, és fàcil de seguir”. Ot és una paraula que Serra fa servir sovint als mots encreuats i la sol definir com “El bruixot d’en Picanyol”. Assegura que no deixarà d’utilitzar la frase, perquè formarà part de la memòria popular. “Els dibuixos són treballats però sobretot eficaços. El fet que hagi jubilat el personatge i que se’n parli ja ens fa pensar. És una icona. Després de moltes dècades està bé que en Picanyol hagi decidit jubilar-lo i no allargar-ho massa”.

Joaquim CarbóJoaquim Carbó

“La figura del bruixot no desapareixerà”

“Tanca la barraca el meu amic Ot, aquell que fa més de quaranta anys es va instal·lar a les pàgines de Cavall Fort en igualtat de condicions amb les estrelles forasteres del còmic d’aquell moment, Jan i Trencapins, Sergi Grapes, Gil Pupil·la, Estefi, i en convivència també amb les locals, com Jep i Fidel, fins als actuals, tan joves, com Pesquis i Baliga”, recorda l’escriptor Joaquim Carbó, un altre dels pioners i encara membre del consell de redacció de la revista. “La figura del bruixot, però, no desapareixerà -assegura- perquè en Picanyol se’n servirà per fer jocs, joguines, trencaclosques i tota mena d’il·lustracions”. I acaba amb una última petició: “Ja que el dibuixant també és amic meu, li voldria demanar que, ara que no tindrà tanta feina, escrigui la segona part de la novel·la Plats plens i preus barats, tan interessant, per fer-nos saber com va ser la seva adolescència”.

Pilarín Bayés

“És la quinta essència de l’humor etern”

“En Picanyol ha fet un humor franciscà. Net, clar, entenedor. Traspua una bondat enorme i és molt divertit. És immediat i contundent”, diu Pilarín Bayés, una de les seves amigues il·lustradores. A la Pilarín li agraden especialment La Bíblia i el còmic sobre la vida de Santa Clara, que ha il·lustrat pel “relat històric i el rigor”. “Jo penso que en el seu cas ja va començar amb una saviesa eficaç. No ha variat gaire, sempre ha estat molt a l’altura”. Admet, però, que el seu personatge preferit és l’Ot, el bruixot. “Ell i la seva dona, són tan entranyables! Així i tot, l’Ot és egoista i fins i tot masclista. Però la sang no arriba mai al riu. És fàcil fer humor a costa dels altres, caricaturitzant el ric, el dolent, els estereotips. Ell no ho fa. Fa la quinta essència de l’humor etern. El trobarem a faltar”.