Quan la tradició no és un pes

DeiàRamon Llull, amb el hashtag # 3, és al cor de Deià, a la part vella del poble de la serra de Tramuntana, entre cases i carrerons de fort pendent que recorren el turó sobre el qual se situen, gairebé els uns sobre els altres, els habitatges més antics del municipi. Tot i la singularitat que presenta cadascuna de les cases si s’observen amb deteniment, el conjunt resulta molt unitari, una unitat que afortunadament no ha aconseguit trencar, almenys al nucli del turó, el gran desenvolupament del municipi i tampoc la transformació social que hi ha hagut en l’últim segle.

Deià és un poble singular. Des de l’arquitectura convé entendre les seves particularitats, si no es vol caure en un dels dos errors més probables: afrontar la reforma endolcint la tipologia tradicional com si es tractés d’una reproducció de plàstic del pessebre que és, o -igual de greu o pitjor- intentar que hi predomini la intervenció contemporània fins al màxim que permet l’estricta normativa patrimonial. Ni una cosa ni l’altra, Deià demana un respecte i sobretot una convivència tranquil·la entre el passat i el present, i demana estimar la seva idiosincràsia, que és el que va estimar Robert Graves per instal·lar-s’hi, o els músics Kevin Ayers, Robert Wyatt i Daevid Allen, el pintor Mati Klarwein o l’actor Pierce Brosnan, entre molts altres. I és el que estimen els que viuen al poble, unes 600 persones, majoritàriament estrangeres.

L’equip de Moredesign, fundat i dirigit per Manuel Villanueva i Oro del Negro, comprèn molt bé Deià perquè és on tenen l’estudi i també on viuen els fundadors d’aquest gabinet dedicat a l’arquitectura, l’interiorisme i el paisatgisme. Entenen que a Deià han d’apostar fort per la tradició, “sense que aquesta tradició sigui un pes que condicioni la que ha de ser una forma de vida absolutament contemporània en la casa”, afirma l’arquitecte Manuel Villanueva.

Ramon Llull #3 era i és també ara la típica casa del casc antic de Deià, una casa entre mitgeres que es desenvolupa en una successió de mòduls, units els uns als altres, fruit de les ampliacions que feien antigament les famílies cada cop que ho necessitaven. Reuneix totes aquestes adhesions un petit corral que era, i és ara, el lloc on sempre s’ha fet bona part de la vida quan el temps ho permet.

No estava en bon estat i, tot i així, difícilment hauria pogut oferir als seus habitants el confort actual. Moredesign, que va assumir el projecte quan l’obra ja havia començat, va afrontar una reforma, més ben dit, una reconstrucció completa de la casa, mantenint, això sí, el conjunt de façanes i tots els volums. I ho va afrontar posant-se com a repte aconseguir l’equilibri, sempre difícil, entre la conservació de l’essència de la casa de poble mallorquina i la seva actualització. Ara Ramon Llull #3 és una casa de poble, de pedra i teules, però oberta a la frescor, la llum i la vida d’avui.

A l’interior de l’habitatge també hi ha una atractiva convivència entre el passat i el present, tot i que és l’actualitat la que domina. Es van obrir els espais, i així es va guanyar amplitud i també es va favorir una relació fluida entre els uns i els altres. Es van eixamplar les obertures de les finestres -tradicionalment minúscules- que donen al pati amb piscina. I per al terra es va optar unitàriament pel microciment quasi blanc, només interromput en certs llocs per lloses de pedra de Binissalem o, en altres, amb insercions de pedres marines rodones, en una tècnica antiga molt arrelada a l’illa fa un parell de segles.

La cuina es va concebre com a espai principal, com a lloc de trobada, al voltant de la qual gravita tota la vida familiar. Tant en aquest espai com a la resta, ja sigui la sala d’estar, els dormitoris o els banys, hi domina la blancor de les parets enguixades, la netedat i la senzillesa, amb l’aportació d’alguns elements, com la fusta vella, que són ressons d’un estil rústic i pagès, ara transformat en un habitatge la vida del qual neix en aquests interiors i es transmet cap a fora.