Els treballs d'Hèrcules obren el Bachcelona

Crítica d'un concert que demostra que Bach és un dels compositors amb més acceptació entre el públic

Václav Luks

Petit Palau, 16 de juliol de 2019

Bona idea la d’obrir una nova edició del Festival Bachcelona a l’entorn de la figura d’Hèrcules, un mite molt arrelat a la capital catalana i que ha estat objecte de diverses recreacions literàries, plàstiques i musicals al llarg de la història de la cultura occidental. En aquest sentit, enfrontar Bach i Händel, alemanys nascuts el mateix any (1685), no deixa de revestir una certa morbositat.

El festival, a més, ha aixecat el teló amb quatre solistes de la Beca Bach, concedida per la Fundació Salvat. Beques ben justament atorgades, atesa la qualitat de la soprano Angela Hicks (de veu molt blanca), del sòlid contratenor Daniel Folqué, del refinat tenor Martí Doñate i del més que correcte baix Ben Kazez. Tots ells acompanyats pel Cor BZM (preparat pel jove Marc Díaz) i amb el Bachcelona Consort, que compta amb un concertino (Shunske Sato) i un clavicembalista (Daniel Tarrida) de luxe, ben dirigits per un expressiu i entregat Václav Luks.

La cantata profana 'Die wahl des Herkules BWV 213' (més coneguda per la frase del cor amb què s’obre la partitura, 'Lasst uns sorgen, lasst uns wachen') va integrar una primera part en què el treball d’articulació, d’accents i de pulcritud es va fer amo i senyor de la vetllada gràcies a l’atenta direcció de Luks. La segona, amb una selecció de l’òpera 'Hercules', de Händel, va estar presidida per l’excel·lència de la soprano Angela Hicks en pàgines com l’ària 'How blest the maid'. A tot plegat cal unir la qualitat de la formació coral i dels instrumentistes, i, un cop més, l’entusiasme contagiós de Václav Luks.

Públic atent i molt silenciós el que omplia el Petit Palau i que al final de la vetllada va ovacionar merescudament solistes, cor i conjunt instrumental en una nova mostra que Bach és un dels compositors amb més acceptació entre el nostre públic de concerts.

Més continguts de