Teatre

Una tríada excepcional al Romea

Núria Espert és la veu de Lorca amb la complicitat de Lluís Pasqual al 'Romancero gitano'

'Romancero gitano'

Teatre Romea. 9 de gener

Núria Espert, Federico García Lorca i Lluís Pasqual. Una tríada màgica que al llarg dels anys s’han retrobat molts cops sobre els escenaris. I ara amb el monumental Romancero gitano, que no ens cansarem mai de llegir, d’escoltar, de fruir. Pasqual imagina una vetllada com les que protagonitzava el poeta amb els seus amics que gaudien en primícia les seves composicions líriques. De Lorca són doncs les paraules amb les quals Núria Espert ens rep creant des del primer moment una càlida atmosfera de comunió poètica, d'agradable intimitat que puntua magníficament la il·luminació de Pascal Merat.

Núria Espert es transforma en Lorca

És una Núria Espert cordial i propera que abraça les paraules del poeta i les projecta sobre la platea amb la intensitat de la cosa viscuda tot jugant amb la pena aquella que és arrel andalusa però que, com diu, no es melancolia ni tampoc tristesa. Una pena que parla de la vida i de la mort i que permet el somriure al costat del crit, el goig dintre el dolor, i que il·lumina el paisatge de gitanos i dones andaluses. Núria Espert, generosa cristal·litzant l’ànima insondable del que es poesia. Alguna anècdota personal (el pare de la actriu li va copiar el Romance de luna, luna quan era petita), alguna altra del poeta i les seves pors, i de Margarida Xirgu, esclar, i algun apunt musical de Paco Ibáñez comuniquen el cel líric amb la terra, amb el moment. Pujar i baixar tot ondulant el gest i la intenció per fer brillar el poema, per convocar el duende tot creant les imatges que ens desvetllen el sentiment.

No hi són tots, però sí els mes coneguts ( Romance de la luna, luna, Preciosa y el aire, Romance de la pena negra, l’enigmàtic Romance sonámbulo, Muerte de Antoñito el Camborio). En el tram final sentim el Romance de la Guardia Civil española amb uns ressons molt actuals, però sens dubte que la cirereta d’aquest espectacle lluminós és el poema que tanca Poeta en Nova York: El grito hacia Roma. Un càntic panuniversalista de dolor i ràbia que retrata les desigualtats del món. No se'l perdin, al Teatre Romea fins al 26 de gener.