Els tribunals mai han volgut anul·lar els sumaríssims

BarcelonaEls que formaven part dels consells de guerra franquistes no sempre tenien la formació adequada, en molts casos les confessions s’obtenien mitjançant la tortura, els principis d’imparcialitat no eren respectats perquè els tribunals els formaven militars franquistes i sovint els acusats eren republicans i, per tant, considerats enemics. Hi ha molts arguments que podrien fer anul·lar els judicis franquistes, però el Tribunal Suprem i el Constitucional sempre s’hi han negat.

La llista de familiars que ho han intentat és llarga i, si bé els últims anys hi havia membres dels tribunals que discrepaven i votaven a favor de la revisió, tots els intents han sigut frustrats. No s’ha aconseguit anul·lar ni el judici de Lluís Companys ni el del sindicalista anarquista i ministre durant la República Joan Peiró. Hi ha casos força incomprensibles: Julián Grimau va ser condemnat a mort el 18 d’abril del 1963 per rebel·lió militar continuada des del 18 de juliol del 1936. Amb la democràcia, la seva família va demanar l’anul·lació del judici. Segons un informe d’Amnistia Internacional, un dels vocals del consell de guerra ni era advocat ni tan sols pertanyia al cos jurídic militar. A més, aquest vocal va ser condemnat a un any i sis mesos de presó quan es va descobrir que no era advocat. Malgrat tot, tenia una carrera molt llarga: havia participat en 4.000 processos, un miler dels quals van acabar amb condemnes a mort.

Francisco Granado i Joaquín Delgado van ser condemnats i executats el 13 d’agost del 1963 (el judici va durar només disset dies). Se’ls acusava d’haver col·locat explosius i van ser torturats. El 1996 un reportatge emès al canal francès Arte sobre el judici als dos anarquistes mostrava la confessió dels veritables autors. El 1998 es va presentar un recurs per revisar les sentències que incloïa les declaracions dels culpables, però el Tribunal Suprem va tornar a dir que no amb l’argument que les proves aportades eren “dèbils i escasses”. Hi va haver més intents i l’última sentència del Suprem és del 18 de desembre del 2006: per una majoria de 3 a 2, la resposta va ser negativa perquè els veritables autors “no tenien credibilitat”.

Salvador Puig Antich va ser detingut la tarda del 25 de setembre del 1973. Sotmès a un consell de guerra sumaríssim a les nou del matí del 8 de gener del 1974, va ser executat quan faltaven cinc minuts per a tres quarts de deu del matí del 2 de març del 1974. El van matar amb un mètode brutal: el garrot vil. El 13 de juny del 2007, la sala militar del Tribunal Suprem va rebutjar per 3 vots contra 2 el recurs de revisió interposat per la seva família.

L’advocat i diputat de la CUP Benet Salellas va iniciar el 2003 un procés amb 60 casos de les comarques gironines. “Ens vam basar en una resolució del Congrés de Diputats d’aquell mateix any que reconeixia que la legalitat democràtica va ser pertorbada el 1936 per un cop d’estat i, per tant, els republicans condemnats pel franquisme eren els que havien sigut fidels al govern legítim”, diu Salellas, que va demanar la revisió dels casos al Tribunal Suprem, al Tribunal Constitucional i al Tribunal d’Estrasburg, però tot van ser negatives. “L’argument era potent perquè els que havien sigut acusats de rebel·lió eren els que havien sigut fidels a la legalitat vigent, però no vam tenir èxit -assegura Salellas-. No hi va haver una ruptura amb el franquisme i un dels espais on el franquisme ha tingut més continuïtat és en la judicatura. No hi va haver depuració i el percentatge de franquisme sociològic és molt alt, més alt que en la resta de la societat”.