Publicitat
Publicitat

TRANSICIÓ

Xavier Vinader explica en un llibre com el febrer del 1976 els obrers van ser els 'amos' del carrer

La vaga que va fer tremolar Fraga

Xavier Vinader repassa un dels capítols més intensos de la transició democràtica a Quan els obrers van ser els amos. El periodista recupera els líders d'una vaga que la història ha oblidat.

"Aleshores un d'ells -això m'ho van explicar després- va posar un genoll a terra, va apuntar i va disparar amb el fusell una pilota de goma. Només vaig sentir una mena de gran explosió quan començava a pujar els graons que hi ha al final del passatge i em vaig quedar sord del tot. Era com si em quedés paralitzat, veia com queia i no ho podia evitar, només vaig pensar «quina hòstia et fotràs»;quan vaig arribar a terra no vaig sentir dolor, vaig caure de morros i vaig perdre el coneixement". A un quart i mig de nou del vespre del 19 de febrer del 1976, Manuel Rodríguez Arcos, secretari del jurat d'empresa d'Unidad Hermética, va caure fulminat d'un tret a la nuca. Aquella pilota de goma, disparada a boca de canó, va ser un dels detonants de la vaga general política de Sabadell.

La ira de Fraga

Al llarg de cinc dies, del 23 al 27 de febrer del 1976, la ciutat va viure un dels capítols més intensos de la seva història. Feia quatre mesos que Franco havia mort. Obrers, nens, mestres, botiguers, banquers... van sortir al carrer. I el carrer va ser seu. Manuel Fraga Ibarne, l'aleshores ministre de Governació, va etzibar: " Sabadell ha sido ocupado como Petrogrado en 1917 ".

Vinader, un periodista de trinxera, ho va escriure a raig i en calent amb la seva Hispano Olivetti. El manuscrit va quedar mig oblidat a l'Arxiu Històric de Sabadell, fins que en un acte de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell, va sortir la proposta de rescatar-lo. Pagès Editors l'acaba de publicar amb el títol Quan els obrers van ser els amos. Una setmana de vaga general política a Sabadell el febrer de 1976.

"Quan un grup d'historiadors locals em van fer la proposta vaig decidir que ho havia de consultar amb els dirigents de la vaga, els supervivents de la Comisión Inter-ramos", explica Vinader. "He afegit annexos explicant què se n'ha fet dels líders obrers i dels que tenien càrrecs al consistori", afegeix.

En aquell moment, a Sabadell, governava Josep Burrull, un alcalde franquista que, quan va abandonar la política per imperatiu democràtic, va donar suport a iniciatives d'extrema dreta. Vinader vol dedicar el llibre als homes de la Comisión Inter-ramos: "La història els ha passat per sobre, van protagonitzar un moviment importantíssim però no se'n van aprofitar, ni van entrar en el món de la política ni són famosos", explica. "Són gent de pedra picada, honestos. No han perdut ni la consciència social ni política. S'han fet grans, alguns els he anat a veure a residències, d'altres continuen en associacions de veïns..., valia la pena rescatar-los de l'oblit", afegeix.

La policia pega als nens

Sabadell era el 1976 una ciutat d'esquerres. El règim de Franco havia obert més de 59.000 fitxes de repressió per a una ciutat de només 47.000 habitants. La vaga general de febrer del 1976 va començar quan mares, mestres i nens van sortir reivindicant ensenyament gratuït i escoles per a tothom. El 13 de febrer la policia va carregar contra les mares i els infants. Al mig del carrer es va penjar la pancarta "La policia ha pegat als nens". No van ser els únics que van sortir al carrer. Aquells dies també van manifestar-se els treballadors d'ASEA/CES. Reivindicaven més seguretat després que Patricio Matencio morís electrocutat. La gent ja en tenia prou. No volien un franquisme reciclat sinó recuperar el carrer. Els ànims es van anar escalfant.

El 19 de febrer, segons el diari local de Sabadell, es va produir " la más grave alteración del orden público en los últimos cuarenta años". Vinader opina que la tesi que la Transició la va fer el rei és falsa. A Sabadell va ser la ciutadania qui va sortir a defensar els seus drets: "Va sortir a la llum el moviment popular local, fart d'arbitrarietats, de repressió i assedegat de llibertat. Un moviment obrer, amb ganes de sortir de la clandestinitat, que deia prou i que no hi havia res que l'aturés. I un moviment veïnal que va saber organitzar-se, avançar unit, sense fissures, plantejant alternatives a un govern municipal decrèpit i donant una lliçó de civisme a tot el país", explica al llibre.

¿D'aquell Sabadell d'esquerres encara en queda alguna cosa? "En aquell moment la ciutat era el far del cinturó roig i industrial de Barcelona, però la indústria tèxtil se n'ha anat en orris i ha perdut la vitalitat avanguardista que tenia", opina el periodista. Vinader, però, vol creure que no tot s'ha esvaït: "Vull creure que en l'ànima dels sabadellencs encara hi ha idees d'esquerra". Vinader presentarà en societat Quan els obrers van ser els amos, amb Jordi Pujol, l'historiador Borja de Riquer, el secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego, i un dels membres de la Comisión Inter-ramos, José Luis Valdivieso, entre altres, el 3 d'octubre a la seu de CCOO.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT